Cambra de Tardor
Mariàngels Casanovas Iglésias
Fragment d’Interior with a table, Vanessa Bell (1921). Foto: © Tate, Londres.
Tenir una cambra pròpia ha estat, segurament, el desig d’infinitat de dones al llarg de la història. La cambra com a espai propi. La cambra com a temps propi. Un temps i un espai necessaris per ser i per viure, per reflexionar i fabular sobre el món i nosaltres mateixes.
Aquesta serà a partir d’avui la meva petita i modesta cambra. Si us fa il·lusió de visitar-m’hi, només cal que truqueu a la porta.
Abril 2019
…Digues, te’n recordaràs
d’aquesta cambra?
Me l’estimo molt.
Cambra de la tardor, Gabriel Ferrater
…si vols escriure una novel·la cal que disposis d’una cambra pròpia amb pany i clau i cinc-centes lliures de renda anuals.
Una cambra pròpia, Virginia Woolf
Darrers articles
“Visc, i visc i visc” de Maggie O’Farrell
Hi havia una vegada... un temps, al segon decenni del segle XXI, en què una novel·lista britànica molt reconeguda va decidir publicar un llibre de memòries que mai no s’havia imaginat que escriuria. L’autora del llibre, Maggie O’Farrell (Coleraine -Irlanda del Nord-,...
Balanç de l’any que se’ns en va
Llegeixes un article de l’Anna Manso al diari Ara (“Ni boja tornava als meus vint anys”) i t’hi identifiques. L’articulista afirma contundent que no tornaria ni als vint, ni als trenta, ni als quaranta anys. En té cinquanta i escaig i està contenta amb la dona que és...
Carn de canó
Les filles et diuen amb ironia que s’estan reconciliant amb el rosa. Els agrada punxar-te amb la cantarella que a la infantesa per a elles el rosa va ser un color proscrit. Ho va ser? Pots certificar que, cansada dels estereotips de gènere, els vas transmetre que...
Vincles intergeneracionals
Tornes a casa quan la calor comença a donar treva. Agradositat de recuperar a poc a poquet els espais propis: la blanca serenor de les parets, l’oceà del cel finestrals enllà, els objectes personals, els racons de lectura, la terrassa tan agradable... Com cada darrera...
Metamorfosi
“Com n’és de curiosa la nostra manera de connectar-nos amb els llocs. (...) Quan parlo de connectar em refereixo a una cosa gairebé física, essencial, tel·lúrica. Podria ser la manera que té l’aire de passar-te per la pell o una força que ve de sota l’escorça del món...
MAS AROLA
“La vida comença al camp” resa la dessuadora que portava Joan Simon Sánchez a la trobada que vam mantenir al Mas Arola el passat 15 de febrer. M’agrada l’orgull pagès que esgrimeix aquest jove de 26 anys que, mentre estudiava un grau a la FUB, es va adonar que volia...