Cambra de Tardor

Mariàngels Casanovas Iglésias

Tenir una cambra pròpia ha estat, segurament, el desig d’infinitat de dones al llarg de la història. La cambra com a espai propi. La cambra com a temps propi. Un temps i un espai necessaris per ser i per viure, per reflexionar i fabular sobre el món i nosaltres mateixes.

Aquesta serà a partir d’avui la meva petita i modesta cambra. Si us fa il·lusió de visitar-m’hi, només cal que truqueu a la porta.

Abril 2019

…Digues, te’n recordaràs
d’aquesta cambra?
Me l’estimo molt.

Cambra de la tardor, Gabriel Ferrater

…si vols escriure una novel·la cal que disposis d’una cambra pròpia amb pany i clau i cinc-centes lliures de renda anuals.

Una cambra pròpia, Virginia Woolf

darreres dones entrevistades

Carme Magem, la cartera

Heus aquí una dona franca i sensible que, fa ben bé trenta anys, que exerceix de cartera a Santpedor. Cuidar la seva mare malalta i organitzar activitats per embellir poèticament el poble, omplen ara tot el seu temps lliure.

Llegeix l'entrevista »

Rosa Lujan, professora de ioga

Cada persona, dia a dia, decisió a decisió, construeix el seu propi destí. Heus aquí una dona que ho exemplifica a la perfecció. Gràcies a la força i tenacitat de dones com ella, el nostre gènere va recuperant el paper que li pertoca.

Llegeix l'entrevista »

darrers articles

Cures compartides

En aquest petit article s’advoca per compartir, els dos membres de la parella, la cura dels fills i de la llar, com a forma d’avançar en la igualtat i superar el règim patriarcal.

Continua llegint »

La febre d’aquells anys…

De nou reflexiones sobre cinema, segurament perquè la ficció et salva d’un moment històric que et desespera. En aquesta ocasió parles d’un clàssic, “Saturday night fever” de John Badham (1977), un film del qual has canviat la percepció.

Continua llegint »

Imatge de la capçalera: fragment d’Interior with a table, Vanessa Bell (1921). Foto: © Tate, Londres.