Tenir una cambra pròpia ha estat, segurament, el desig d’infinitat de dones al llarg de la història. La cambra com a espai propi. La cambra com a temps propi. Un temps i un espai necessaris per ser i per viure, per reflexionar i fabular sobre el món i nosaltres mateixes.
Aquesta serà a partir d’avui la meva petita i modesta cambra. Si us fa il·lusió de visitar-m’hi, només cal que truqueu a la porta.
Abril 2019
…Digues, te’n recordaràs
d’aquesta cambra?
Me l’estimo molt.
Cambra de la tardor, Gabriel Ferrater
…si vols escriure una novel·la cal que disposis d’una cambra pròpia amb pany i clau i cinc-centes lliures de renda anuals.
Una cambra pròpia, Virginia Woolf
Pertany a una generació en què la cultura de l’esforç solia veure’s recompensada. Ha vist acomplerts els seus somnis d’independència personal i cosmopolitisme i tot i que afirma que ha tingut moments molt fotuts a la vida, en el balanç final compta que s’ho ha passat molt bé.
Heus aquí una dona franca i sensible que, fa ben bé trenta anys, que exerceix de cartera a Santpedor. Cuidar la seva mare malalta i organitzar activitats per embellir poèticament el poble, omplen ara tot el seu temps lliure.
Aquest espai s’omple avui amb la veu d’una dona artista, apassionada i carismàtica, vocalista internacional, abanderada de la veu lliure i sempre en constant transformació.
Cada persona, dia a dia, decisió a decisió, construeix el seu propi destí. Heus aquí una dona que ho exemplifica a la perfecció. Gràcies a la força i tenacitat de dones com ella, el nostre gènere va recuperant el paper que li pertoca.
La intensa vivència de la dinovena edició del Festival CLAM t’ha portat a fer un munt de reflexions. Aquesta n’és una.
La mort de Ferran Gallart, líder dels Strombers, ens ha commocionat. Heus aquí el que m’ha sortit per recordar-lo.
El mar, font de vida, de gaudi i de bellesa, cada vegada està més amenaçat. Què ha de passar perquè els qui tenen poder al món iniciïn un procés de decreixement que salvi el Planeta?
“Preguntem-nos qui és de veritat la bèstia negra i, malgrat la generalitzada decepció amb la política, anem a votar.”
Imatge de la capçalera: fragment d’Interior with a table, Vanessa Bell (1921). Foto: © Tate, Londres.