Tenir una cambra pròpia ha estat, segurament, el desig d’infinitat de dones al llarg de la història. La cambra com a espai propi. La cambra com a temps propi. Un temps i un espai necessaris per ser i per viure, per reflexionar i fabular sobre el món i nosaltres mateixes.
Aquesta serà a partir d’avui la meva petita i modesta cambra. Si us fa il·lusió de visitar-m’hi, només cal que truqueu a la porta.
Abril 2019
…Digues, te’n recordaràs
d’aquesta cambra?
Me l’estimo molt.
Cambra de la tardor, Gabriel Ferrater
…si vols escriure una novel·la cal que disposis d’una cambra pròpia amb pany i clau i cinc-centes lliures de renda anuals.
Una cambra pròpia, Virginia Woolf
Pertany a una generació en què la cultura de l’esforç solia veure’s recompensada. Ha vist acomplerts els seus somnis d’independència personal i cosmopolitisme i tot i que afirma que ha tingut moments molt fotuts a la vida, en el balanç final compta que s’ho ha passat molt bé.
Heus aquí una dona franca i sensible que, fa ben bé trenta anys, que exerceix de cartera a Santpedor. Cuidar la seva mare malalta i organitzar activitats per embellir poèticament el poble, omplen ara tot el seu temps lliure.
Aquest espai s’omple avui amb la veu d’una dona artista, apassionada i carismàtica, vocalista internacional, abanderada de la veu lliure i sempre en constant transformació.
Cada persona, dia a dia, decisió a decisió, construeix el seu propi destí. Heus aquí una dona que ho exemplifica a la perfecció. Gràcies a la força i tenacitat de dones com ella, el nostre gènere va recuperant el paper que li pertoca.
En aquest petit article s’advoca per compartir, els dos membres de la parella, la cura dels fills i de la llar, com a forma d’avançar en la igualtat i superar el règim patriarcal.
Aquest primer de novembre, diada de Tots Sants, t’han acompanyat alguns dels morts que habiten en tu.
A la vida política, l’autoanàlisi i l’autocrítica són tan catàrtiques i imprescindibles com a la vida personal.
De nou reflexiones sobre cinema, segurament perquè la ficció et salva d’un moment històric que et desespera. En aquesta ocasió parles d’un clàssic, “Saturday night fever” de John Badham (1977), un film del qual has canviat la percepció.
Imatge de la capçalera: fragment d’Interior with a table, Vanessa Bell (1921). Foto: © Tate, Londres.