Cambra de Tardor
Mariàngels Casanovas Iglésias
Fragment d’Interior with a table, Vanessa Bell (1921). Foto: © Tate, Londres.
Tenir una cambra pròpia ha estat, segurament, el desig d’infinitat de dones al llarg de la història. La cambra com a espai propi. La cambra com a temps propi. Un temps i un espai necessaris per ser i per viure, per reflexionar i fabular sobre el món i nosaltres mateixes.
Aquesta serà a partir d’avui la meva petita i modesta cambra. Si us fa il·lusió de visitar-m’hi, només cal que truqueu a la porta.
Abril 2019
…Digues, te’n recordaràs
d’aquesta cambra?
Me l’estimo molt.
Cambra de la tardor, Gabriel Ferrater
…si vols escriure una novel·la cal que disposis d’una cambra pròpia amb pany i clau i cinc-centes lliures de renda anuals.
Una cambra pròpia, Virginia Woolf
Darrers articles
LA BROLLA, un projecte neorural de ramaderia cabruna
Foto: Mariàngels C.I. En aquestes RURALIES en què vaig proposar-me de mostrar l’estat de la pagesia a Santpedor, us presento avui LA BROLLA, un projecte neorural de ramaderia cabruna semiextensiva, cuinat a foc lent i que després de molts esforços i vicissituds ha...
Temps difícils: Via fora!
Santpedor. Portal de les Verges (de Cal Quatre). Porta de l’antiga muralla medieval del segle XIV. Foto: http://Santpedor.info Encara trasbalsada per la polèmica i gens ètica presa de possessió del vicepresident d’Aliança Catalana del Bages, Jordi Soteras, com a nou...
«Relíquia» de Pol Guasch
Hi havia una vegada... una data concreta i real, el 13 de gener del 2013, en una casa també concreta i real, al capdamunt d’un turó, a prop d’una pineda alta i amb vistes al mar... Hi havia una vegada... el jove Pol Guasch de quinze anys que al vespre d’aquell dia...
«Visc, i visc i visc» de Maggie O’Farrell
Hi havia una vegada... un temps, al segon decenni del segle XXI, en què una novel·lista britànica molt reconeguda va decidir publicar un llibre de memòries que mai no s’havia imaginat que escriuria. L’autora del llibre, Maggie O’Farrell (Coleraine -Irlanda del Nord-,...
Balanç de l’any que se’ns en va
Llegeixes un article de l’Anna Manso al diari Ara (“Ni boja tornava als meus vint anys”) i t’hi identifiques. L’articulista afirma contundent que no tornaria ni als vint, ni als trenta, ni als quaranta anys. En té cinquanta i escaig i està contenta amb la dona que és...
Carn de canó
Les filles et diuen amb ironia que s’estan reconciliant amb el rosa. Els agrada punxar-te amb la cantarella que a la infantesa per a elles el rosa va ser un color proscrit. Ho va ser? Pots certificar que, cansada dels estereotips de gènere, els vas transmetre que...