8 de març de 2022

Em comparteixes?

Darrers articles

En record i homenatge a la generació materna que les va passar més magres que la nostra. Nenes santpedorenques a l’escola de postguerra (anys 40) Foto: Arxiu Codina Balletbò

Et despertes de sobte i prens ràpidament consciència que és 8 de març. Enmig d’un món decadent i tal vegada tocat de mort (continua l’escalfament del planeta i, davant la inacció dels estats, alguns científics es pregunten si té sentit seguir fent recerca, mentre la guerra i l’èxode massiu de persones al cor d’Europa ens transporten a la II Guerra Mundial), recordes que l’única cosa positiva d’aquests darrers anys és aquesta sensibilització generalitzada, a les nostres latituds, envers la immensíssima injustícia històrica que s’ha comès contra la meitat de la humanitat.

Encara no tothom ho té clar (sovint ni les pròpies dones, absolutament supeditades a la ideologia del patriarcat), però agraeixes aquest momentum que t’és permès de viure, en què va creixent la consciència del privilegi amb què han crescut alguns per raó purament cromosomàtica, a costa del sotmetiment, la indefensió i la situació de vulnerabilitat de les altres.

I et venen ganes de sortir al carrer i afegir-te a les manifestacions i a les celebracions, i d’acudir aquest proper diumenge al segon Cafè feminista que organitzen les Jerònimes, un grup de dones santpedorenques reunides en assemblea que s’autoanomenen així per reivindicar la memòria de tres congèneres (dues de les quals es deien Jerònima) que a principis del segle XVII van morir executades a la forca a Santpedor acusades de bruixeria, en un moment històric en què l’horror i la crueltat contra les dones amb idees pròpies estava instal·lat en el poder i a la vida pública.

I penses en la mare, les teves àvies i altres ancestres femenins provinents de la pagesia, sense cap privilegi de classe, totes elles amb escasses hores d’escola i moltíssimes fent d’escarràs. I comprens la predilecció atàvica que sentien pels nens, perquè tal i com ho verbalitzaven ser dona era una autèntica merda.

I agraeixes que (tu, sí!) hagis pogut tenir filles i educar-les com a éssers humans amb els mateixos drets que els homes. Elles han pogut recollir un testimoni matern i patern més igualitari i just, que els ha permès ser més lliures i obertes al món, i tenir una base prou sòlida com per seguir eixamplant els camins de la igualtat,  tot desbrossant les bardisses que subtilment els obstaculitzen.

Finalment, a punt de cloure aquesta petita reflexió de 8 de març, reps per whats app la felicitació d’un bon amic que acaba dient… Sono sicuro che se le donne fossero al potere il mondo sarebbe molto diverso. I et sents feliç que el feminisme ompli també el cor i la ment dels homes que has triat, perquè la seva aportació és importantíssima per seguir avançant.

“Estic segur que si les dones estiguessin al poder el món seria molt diferent”… De moment a les taules de negociació per acabar amb la invasió russa a Ucraïna encara només s’hi asseuen homes (març de 2022) i així van les coses…
Sàvies paraules de Rosa Luxemburg (1871-1919), revolucionària alemanya nascuda en una família jueva a la Polònia ocupada per l’Imperi Rus. Així de moderns resulten els seus mots i d’antics els conflictes mundials. Pancarta pintada a l’Institut Pedreguer (Alacant)

7 respostes

  1. Alegrem-nos del que hem pogut donar a les nostres filles, però serveixin aquestes reflexions per no oblidar el patiment de les dones de generacions anteriors.
    Un escrit molt adient per aquest 8 de març!!!

  2. Agraïda d’haver pogut educar la meva filla exactament igual que els meus fills.
    Penso en la vida dura que va tenir la meva mare… 💜

  3. Estem contentes de poder educar la filla i la néta, exactament que el fill i el net. Que tinguin sort a la vida, i s’ho guanyin no per sexe, sinó per mèrits propis. Felicitats, Àngels, escrius molt bé.

  4. Sigui el moment que sigui, i amb el món desconcertat i en decadència, no podem abandonar la lluita, per les nostres àvies, mares, filles, netes i per la humanitat en general. Sortim al carrer i on calgui. Gràcies pels teus inspiradors articles.

  5. Quines imatges més ben triades per acompanyar el teu escrit, Àngels…

    La de les nenes santpedorenques, la majoria amb llargues trenes i amb les monges de guardianes és impagable.

    M’agradaria saber si no van renyar la noieta de primera fila que no va creuar les cames -com els devien dir de fer!!!

  6. Visca les dones d’abans i les d’ara. Cada generació s’enfronta a reptes diferents. Per desgràcia les nostres filles encara tenen camp per córrer… No és just que en aquests temps anar soles per segons quins carrers encara ens faci anar intranquil·les.

Respon a M. Gràcia Viladés Sanmartí Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *