En un temps que qualifiquem de difícil perquè afecta els privilegiats del món, en què veiem retallada la nostra llibertat de moviment i d’oci a causa d’una malaltia que mata i col·lapsa els sistemes sanitaris, en què amplis sectors de les classes mitjanes es queden sense feina i habitatge i passen a engrossir el segment de la pobresa, en què els joves no troben sortides i no tenen res a perdre si es llencen al carrer a incendiar-ho tot, en què el verí de l’extrema dreta es va estenent de forma proporcional al descrèdit de les institucions, i en què (al nostre país) s’està produint una involució clara en els drets i les llibertats, saber que a l’Arcadi Oliveres li queda poc temps de vida (uns pocs dies, unes poques setmanes…) et sembla una tragèdia.
Sempre has procurat no posar mai ningú en un pedestal, perquè els humans som massa polièdrics i tenim molts clarobscurs. Tanmateix hi ha persones que, pel camí que han triat, per la trajectòria que s’han anat forjant al llarg dels anys i pels valors que han sabut defensar amb honestedat i valentia lluny de l’establisment, no les voldríem perdre, perquè sabem que en la seva absència restarem molt sols i orfes.
El professor Arcadi Oliveres i Boadella, per la seva doble condició d’economista no “per fer més rics els que ja ho són, sinó per treure de la pobresa els més pobres” i d’activista a favor de la pau, la justícia social i els drets dels pobles, és una d’aquestes persones la pèrdua de les quals serà del tot irreemplaçable, just quan més falta ens fan homes i dones de consens, amb esperit de lideratge i amb la suficient solvència per erigir-se en referents morals.
Compromès des de jove en la defensa de la democràcia i les llibertats polítiques (va participar en la Caputxinada, en l’Assemblea de Catalunya i en l’organització de Cristians pel Socialisme), milità en diverses entitats o moviments dedicats a la promoció dels drets humans i la pau, com Pax Christi i Justícia i Pau, de la qual va ser-ne president. Abocat una mica fortuïtament als estudis d’Economia (ell hauria volgut estudiar Política), acabà sent un estimadíssim professor que impartia classes d’economia aplicada a la Facultat de Ciències Polítiques de la UAB i en diversos doctorats, màsters i classes de postgrau a altres universitats.
Més que a un llistat, llarguíssim, de les causes que impulsà o en què participà com a activista (campanyes d’oposició a la pena de mort; campanya per al 0,7% amb destinació als països empobrits; campanya en favor de l’objecció fiscal a la despesa militar; en suport de la insubmissió; contra l’ingrés d’Espanya a l’OTAN; contra la primera guerra del Golf i, posteriorment, contra la guerra de l’Iraq; per a la promoció de la banca ètica; desplegament d’activitats amb motiu del moviment dels indignats o 15M; el Procés Constituent a Catalunya…), t’aferres a l’eix d’idees que ha defensat al llarg dels anys en centenars de conferències arreu del país i en fòrums internacionals, un corpus ideològic que continua sent far per aconseguir que el món progressi.
És imprescindible i urgent canviar el sistema econòmic i social que ens regeix perquè és un sistema injust i criminal que destrueix vides humanes, societats i el propi planeta i que, conseqüentment, no es pot mantenir més. L’economia ha de servir per cobrir les necessitats de les persones i avui bona part de la població mundial no té cobertes ni tan sols les més elementals i bàsiques (alimentació, aigua potable, habitatge), ni tampoc les culturals i educatives. Tot això en un planeta on hi ha recursos suficients, on alguns es malbaraten (es llença el 30% de la producció agrària mundial), on les desigualtats són abismals (les 26 persones més riques del món acumulen una fortuna igual als recursos de què disposa la meitat de la humanitat, 3.900 milions de persones!) i on el poder polític no fa cap esforç per eliminar aquests problemes.
Cal que la gent exerceixi un consum responsable i conscient i fugi de l’economia financera i especulativa. Els grans bancs, les companyies d’assegurances i els fons de pensions privats són els grans especuladors mundials que, sense la població saber-ho, utilitzen els seus diners per invertir en armes, drogues, explotació infantil, prostitució, nuclears…
Sovint l’estat no compta amb suficients diners per atendre com caldria la societat del benestar a causa del frau fiscal, que a Espanya ascendeix (segons el Sindicat d’Inspectors d’Hisenda GESTHA) a 91.600 milions d’euros anuals, una xifra astronòmica si es té en compte que les pensions de jubilació anualment costen 115.000 milions. I els grans defraudadors fiscals del país són les grans empreses que, en comptes de pagar en impostos el 30% dels seus beneficis, només paguen el 12% i per tant n’estafen un 18%.
Els fenòmens migratoris són tan antics com la humanitat (les persones sempre s’han mogut) i les fronteres no haurien d’existir. Qualsevol frontera és una violació dels drets humans i construir-les hauria de ser un delicte. Visats i passaports es van instaurar no fa més de cent anys amb la voluntat clara de preservar la nostra riquesa i el nostre egoisme.
El país i el món requereixen una sèrie de canvis fonamentals: substituir l’actual sistema financer per un de basat en el cooperativisme; canviar el sistema de relacions internacionals i obrir les fronteres; desmilitaritzar el món (Espanya dedica diàriament 56 milions d’euros a l’exèrcit per preparar unes guerres inexistents!); i fer polítiques per atendre el canvi climàtic, l’esgotament dels recursos i la protecció del medi ambient…
Aquestes nits en què Barcelona i altres ciutats tornen a cremar de ràbia i impotència juvenil, et consoles amb la felicitat dels darrers dies de l’Arcadi, plens de l’amor de la seva família i amics i de l’agraïment de tots els qui alguna vegada vam tenir el privilegi de poder-lo escoltar i seguir.
I escoltes “Todo se transforma” de Jorge Drexler:
(…)
De otra galaxia
El amor que me darías
Transformado volvería algún día
A darte las gracias.
Cada uno da lo que recibe
Y luego recibe lo que da
Nada es más simple
No hay otra norma
Nada se pierde
Todo se transforma
(…)
El missatge d’agraïment de l’Arcadi a tantes mostres d’estima com està rebent… https://twitter.com/i/status/1364532303343595523
10 respostes
Excel·lent recordatori de les coses importants, bàsiques i imprescindibles.
S’hauria d’estendre aquesta filosofia i la lluita per defensar els principis bàsics exposats en l’article i que han estat el far i la guia de persones honestes com l’Arcadi Oliveres. Llarga vida per a ell i el seu pensament, un llegat importantíssim.
Gràcies per la crònica sobre Arcadi Oliveras! Vaig assistir a algunes conferències seves fa uns anys. Em va agradar. No sabia gaire més.
Sí, la crisi desencadenada per aquesta pandèmia posa al descobert la vulnerabilitat d’un sistema insostenible. Tanmateix vodríem tornar a la il·lusió d’abans. Però està per veure com en sortirem d’aquesta crisis.
Molts joves s’impliquen en sistemes que opten per la sostenibilitat, estalvi energètic, vegetarianisme….
He reagit després de llegir aquest article.
Després de sentir i llegir tantes mentides, és un goig (torno a dir) llegir tantes veritats.
Moltes gràcies Maria Àngels, estic sempre pendent dels teus comentaris
Em sembla perfecte el teu article, i caldria tenir en compte sempre, l’exemple de les bones persones com l’Arcadi, que il·luminen la nostra societat, egoista i injusta, amb un exemple d’ètica i de vida.
Ens calen molts Arcadis!
Gràcies, Àngels.
Isabel.
Molt exhaustiu tot el que fas aflorar, M. Àngels, en aquest article, també les bondats i els encerts que ens han arribat gràcies a la vida i la filosofia d’aquesta gran persona, l’Arcadi Oliveres; una llàstima que haguem de prescindir-ne amb la falta que ens fan persones com ell… sí, ens en quedarà el record, però…
Gràcies
Un bon i gran home, gràcies per l’article!!!
Bona elegia d’un bon home savi i compromès. Ja fa molts anys que va trobar quin és el sentit de la vida
Les persones com l’Arcadi et donen l’esperança per viure un món millor i respirar un aire més pur.
Gràcies per l’article.
Nice post. I was checking continuously this blog and I’m impressed! Very helpful information specially the last part 🙂 I care for such information a lot. I was seeking this particular information for a long time. Thank you and good luck.
Thank you very much!