Fa poc més d’una setmana, repenjada a la barana d’un dels molts terrats que coronen els habitatges d’Arenys de Mar, mentre badaves amb l’espectacle dels coets enlairant-se a la platja per celebrar la festa major local, et va venir al cap l’expressió joie de vivre per descriure aquell interval, petit i harmoniós, en què un vel de gràcia sembla embolcallar-ho tot: la benignitat de la nit, el poble mariner en estat de festa, la celístia acolorida i rítmica del castell de focs, els ulls espurnejants dels veïns a la cerimònia anual del terrat, els amics generosos que t’hi han convidat, i tu, sola, però absolutament integrada en aquell moment feliç, absorbint-lo i esprement-lo.
Has tingut la sort, al llarg dels anys, de poder viure un bon reguitzell de moments màgics, gairebé tots lligats a l’estiu (beneït juliol!), a les vacances, a geografies i companyies diverses. Moments de plenitud en què malgrat la soledat primigènia t’has sentit en comunió amb la gent i l’entorn i has experimentat, exultant, que la vida és un petit miracle del qual a voltes ens és permès gaudir.
Vint-i-pocs anys. Un viatge al nord peninsular amb dos companys de feina. Festa nocturna a la platja del Sardinero (Santander) plena de gom a gom. Inundant-ho tot la música de Los Pekenikes que en aquell juliol dels 80 i escaig devien fer un concert revival. Tu, enmig de la multitud anònima (no recordes on eren els teus acompanyants), absolutament presa pel so vibrant d’aquelles melodies amb les quals havies crescut. Sentiment de pertinença a una massa humana inconeguda que com tu gaudia de la vesprada. Glop de felicitat!
Trenta anys llargs. Una nit qualsevol amb les filles petites i el seu pare tornant junts de Sant Martí d’Empúries pel camí de ronda que condueix a la platja del Riuet. Acomplert el ritual anual de degustar taps de Cadaqués al Mesón del Conde. Lluna plena i olor intensa de pinassa i tamarius. Les sandàlies ensorrant-se pel camí solitari que condueix al Riomar. La immensa fortuna de recórrer, un any més, un tram del que va ser durant un parell de lustres el vostre paradís particular a la Costa Brava. Gaudi profund!
Quaranta-quatre juliols acumulats mentre amb el teu company descendíeu del Vesuvi (Nàpols). Passejada fascinant. Tots els capvespres del món esbossats damunt la Mediterrània. L’excitació d’haver ascendit al cràter del mític volcà,
afegida a l’emoció experimentada el dia abans durant la visita a les restes de Pompeia, l’antiga ciutat romana que quedà sepultada per la seva erupció. La bellesa de la natura, de la cultura i de l’amor fusionades. La joia de viure!
…
Enfrontats com vivim al segon estiu pandèmic consecutiu i de resolució incerta, amb totes les seqüeles socials i personals que comporta, agraeixes als deus, al fat o a la bona fortuna, que altra volta et sigui permès gaudir de la claror captivadora del juliol, que la vida segueixi sent font inesgotable de sorpreses i, sobretot, que romangui intacta en tu la capacitat de meravellar-te’n.
Fotos: Arxiu personal
7 respostes
Bon dia, M.Àngels!!!
Moments màgics per recordar i compartir! Què ho deu fer què això passi algunes vegades com a experiències excepcionals i úniques!
Una abraçada. Bon estiu!
Fabulosa la capacitat del seu record per fer reviure moments tan entranyables a la Mariàngels.
L’autora ha de ser conscient d’aquesta virtut no assequible a molts altres mortals.
Hi ha moltes persones que voldrien recordar i que no poden o no tenen aquest virtut.
Que per molts anys, Mariàngels.
Molta salut i que puguis fruir de molts juliols tan agradables i satisfactoris com els que has rememorat en aquest article.
Certament, beneït juliol. I que els bons records et/ens guiïn sempre. M’ha agradat molt el teu escrit. Enmig de la incertesa I les dificultats també hi ha d’haver espai per a la “joie de vivre”. Així ha de ser.
Quan ens anem fent grans és ben bonic recordar els estius viscuts i encara més agradable llegir els teus com ho fas tu M. Àngels. Gràcies i BON ESTIU!
Aquest any, més que mai recordo les excursions i vacances que vam viure amb els nens pel Pirineu Català, d’Osca, Covadonga…amb els paisatges que tot i el pas de tants anys, tinc gravats a la memòria…
No és només el paisatge, sinó tots els records i anècdotes viscudes en família i amics associades a cada lloc, que són irrepetibles!
Gràcies, Mariàngels, per expressar-ho amb aquest sentit d’agraïment a la Vida.
Està molt bé que, estant com estem enmig de tanta incertesa pel futur més immediat, tinguis la capacitat de reviure moments màgics, molts dels quals han quedat gravats per sempre.
Una ajuda aquesta que serveix sempre, ara més .
Gràcies
Un bonic escrit, Àngels! Penso que això, aquests petits moments de joia, són el més valuós de la vida, cal cuidar-los i promocionar-los tant com puguem. També ens queden els bons moments compartits i que en vinguin molts més.
Abraçada.
Isabel.