Vivim en un món sorollós. La civilització industrial capitalista, per mantenir el seu creixement econòmic (del qual només uns quants en són autèntics beneficiaris), ha intensificat l’explotació dels recursos naturals. Cada vegada consumim més i més bens naturals i energies no renovables i generem una quantitat quasi infinita de residus que contribueixen de manera alarmant a la contaminació global del planeta.
D’entre totes les formes de contaminació possibles (l’atmosfèrica, l’electromagnètica, la de l’aigua, l’ocasionada pels plàstics…), saps que ets especialment sensible a la contaminació acústica, és a dir a tot el soroll (excessiu i molest) provocat per activitats humanes (trànsit, indústries, activitats de lleure) d’aquest nostre món cada vegada més desequilibrat i egoista, que acaba provocant efectes negatius sobre la salut física i mental de les persones.
Ja fa més d’un any que et vas ajuntar amb uns companys a qui pertorba tant com a tu la contaminació acústica que provoca una activitat de lleure d’un municipi veí al vostre. Es tracta dels salts de paracaigudisme de l’empresa Saltamos, que opera a l’aeròdrom Barcelona-Bages, les avionetes de la qual volen de forma incessant des que surt el sol fins que es pon tres dies i mig a la setmana (de moment!) i provoquen un brogit persistent que altera el benestar de molta gent del teu poble i dels de les rodalies.
Voleu que aquest soroll s’aturi! Voleu poder tornar a fer llargues passejades en calma per la sèquia i els camins centrals del Pla de Bages. Voleu que l’activitat a les vostres llars recuperi la placidesa, un cop alliberats d’aquest incessant zumzeig. I voleu que el querosè que consumeixen aquestes naus deixi de contaminar la vostra atmosfera.
No entens com al desembre de 2016, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya comandat per Josep Rull va aprovar el Pla Director Urbanístic Aeroportuari d’aquest aeròdrom de Sant Fruitós de Bages (que afecta un territori habitat per prop de cent mil persones del municipi que l’acull i les de les localitats de Santpedor, Sallent i Manresa), pensant més en l’activitat de lleure que s’hi volia desenvolupar que en la protecció de les persones.
Potser per això el Síndic de Greuges va obrir un tercer expedient sobre el tema, arran de la Queixa Col·lectiva que en plena pandèmia li vau fer arribar 425 persones, cinc entitats veïnals, una escola i tres entitats mediambientals. I per això també vosaltres heu decidit constituir-vos en associació, per defensar el dret que hauríem de tenir tots al silenci.
Després de queixar-vos públicament, algunes persones t’han fet saber que el soroll de les avionetes no els molesta. No t’estranya. Tampoc no “senten” el soroll de les motos que circulen impunement amb el tub d’escapament sense silenciador; ni el soroll de la tele que ningú mira funcionant a tot volum al bar; ni els innombrables clics, músiques, vídeos o converses sense cap pudor a través del mòbil en l’espai públic i reduït d’un autobús, un vagó de tren o una sala d’espera…
Sembla que la civilització industrial capitalista ha foragitat el silenci. El soroll s’ha fet imperceptible i addictiu. Eixordats i atordits és més fàcil suportar la manca de feina, l’accés a un habitatge digne, l’estretor econòmica o la manca de perspectives. Per contra el silenci, que ens connecta amb el nostre interior i ens fa creatius, és viscut com a inquietant i amenaçador…
De petita, quan Santpedor era de veritat un poble tranquil i silenciós i tu somiaves en viatges aleshores impossibles, poc t’hauries imaginat que cinquanta anys més tard el silenci seria un bé escàs i revolucionari!
Prou soroll! Recuperem el silenci al Bages
8 respostes
Molt bona reflexió!
El que va ser una curiositat el primer dia quan vam veure els paracaigudes que volaven tan a prop de casa nostra, ara s’ha convertit en una companyia irritant dels caps de setmana.
El soroll pot no molestar a algunes persones, però el que sí ens afecta a tots, és la contaminació i la seguretat.
Tant de bo algun dia puguem tornar a recuperar la calma del Pla de Bages, aquest espai tan idoni per fer passejades tranquil·les….
Ostres, no sabia que teníeu aeròdrom tan a prop de Santpedor!!!
Abans que el tanqueu… podríem anar a fer un salt, no? Ai no!, que tinc vertigen i m’agafaria un “pasmo” mortal, no ho podria explicar! Si no fos per això!
Vam acompanyar el nostre fill i uns amics fa bastants anys a saltar en paracaigudes a Empuriabrava! Contradiccions de la vida.
Sensible a la contaminació acústica, em sembla increïble haver-m’hi acostumat i poder-hi conviure (a Barcelona). És com si el silenci hagués esdevingut una reminiscència d’un passat remot.
Bona reflexió, Àngels. Com amb tantes altres coses, haurem de lluitar per fer el nostre petit món una mica més vivible. Tot el meu suport!
Entenc la queixa dels que viviu al Bages… Certament hi ha qui ni es molesta en aixecar la veu ni manifestar-se en cap convocatòria de protesta… Ens hem convertit tots en xais?
Jo protesto perquè, tot i tenir aparentment controlada la circulació a les carreteres, encara ningú atura les motos que ens eixorden tot accelerant quan passen pels centres habitats…
Totalment d’acord Àngels, hem d’aconseguir que marxin de casa nostra, a la Cerdanya sí que van aconseguir fer-los fora….
Àngels molt bona reflexió.
El silenci contribueix a la pau interior i a la reflexió i creixement que aquesta darrera genera.
Els de la capital estem cada vegada més preocupats per la remor continua de la ciutat. La pandèmia, inicialment va permetre constatar la diferència de la ciutat aturada o desbocada.
Però els humans no aprenem i ja tornem a tenir el mateix brunzit previ, la contaminació global i la contaminació lumínica i sònica. Sort que alguns pobles ja han decidit que les campanes segueixin tocant per trencar aquest silenci valuós mantenint les seves tradicions. I als que no els agradi que no vagin a destorbar els pobles de pau.
Salut i gràcies per furgar en els temes importants, cal crear consciència.
Abraçada,
Joan
A la Cerdanya no els van fer fora. De fet la Cerdanya es un Aeroclub immens on segueixen operant molts avions entre d’altres tots els dies independentment de l’activitat de paracaigudisme.
Jo estic d’acord amb aquesta iniciativa però m’indignen les mentides, com per exemple que hi ha vàries avionetes etc. Si us plau verifiqueu la informació abans de difondre res perquè acabarem tenint repercussions més en contra nostra que a favor. Gràcies !
En el moment que vaig redactar l’article, l’aeròdrom comptava amb dues avionetes per fer els salts de paracaigudisme. Des de casa a vegades vèiem una avioneta vermella i a vegades una d’un altre color. Per tant, parlar d’avionetes en plural no és cap mentida. Si a partir del meu article algú ha interpretat que n’hi ha moltes volant alhora, especifico que no és així.