Els clarobscurs de la maternitat i la família

Surts emocionadíssima del cine després de veure Cinco lobitos, el debut en la direcció cinematogràfica de la basca Alauda Ruiz de Azúa, film que va obtenir cinc premis al Festival de Màlaga (a la millor pel·lícula espanyola, millor guió, millors interpretacions femenines per a Laia Costa i Susi Sánchez i el Premi del Públic), el lliurament dels quals vas tenir l’oportunitat de veure en directe, a la gala celebrada al Teatro Cervantes de la ciutat andalusa, el passat 26 de març.

La pel·lícula és un autèntic retall de vida, ple de complexitats i matisos. Sobre la maternitat i els seus clarobscurs. Sobre l’impacte que la vinguda d’un nadó té a la vida de les dones, a nivell físic, emocional, logístic i professional. Començant  per l’arribada a casa, moltes vegades en un estat físic fràgil, de la mare; el dolor dels punts (sovint excessius) amb què t’han suturat; la criatura que no s’acaba d’enganxar al pit; el mal als mugrons;  els plors, a vegades incessants, del bebè; les dificultats per fer-lo adormir; les nits amb poc descans… i una nova rutina quotidiana i vital a la qual cal adaptar-se, sí o sí.

Tot això en un món, el nostre, en què les dones hem crescut amb opcions de tria, i amb bastant més llibertat que les nostres progenitores. Dones que treballem fora de casa i que desitgem compaginar la maternitat amb la professió, però que enmig de la precarietat laboral i la fortíssima competència, i amb el poc suport públic que té portar fills al món, no sempre ho aconseguim. Dones que necessitem companys, que s’impliquin com nosaltres en la criança del bebè. Dones que volem seguir sent el que érem, abans de la maternitat, però que ens lliurem rabiosament, en cos i ànima, als nostres pollets, amb la càrrega de tots els anhels, inseguretats, pors i esperit de sacrifici de generacions i generacions de dones que ens han precedit en la cria.

La pel·lícula, amb gran honestedat, ens interroga sobre aquestes i altres qüestions. També sobre el paper, no sempre fàcil, dels companys que, en aquest moment històric de canvi, han decidit trencar amb la mil·lenària tradició de caçadors sempre absents de la cova, i compartir amb nosaltres les mels i acideses de la criança dels fills. Ells desconeixen les nostres alegries i malestars físics, però el seu lliurament emocional i logístic i la seva comprensió, empatia i amor, ens són del tot imprescindibles.

I, més enllà de tots aquests canvis que es produeixen en el si de la parella amb l’arribada d’un nadó, la pel·lícula d’Alauda Ruiz ens interpel·la també sobre els lligams emocionals, sempre complexos i subtils, en el si de la família, aquesta institució social que, malgrat la diversificació actual, continua sent la base de la nostra convivència social i, per tant, el lloc on es confronten els millors i els pitjors sentiments i actituds.

Perquè fins que no experimentes la maternitat en la pròpia pell, no retornen a tu les melodies oblidades de la més tendra infantesa (aquests Cinco lobitos, que dona títol a l film, o la preciosa cançó de bressol basca Aurtxoa Seaska). I és aleshores que entens la pròpia mare, fins i tot en allò que menys t’agrada d’ella. I, a vegades, també és llavors que actues, mal que et pesi, a la seva imatge i semblança, que per alguna cosa els testos s’assemblen a les olles.

Sublims, les interpretacions dels quatre membres d’aquesta família de ficció, d’entre les quals destaquen la de Susi Sánchez, en el paper d’àvia i mare, i, especialment, la de la meravellosa Laia Costa, de qui fins i tot sembla que sentis l’olor, tan creïble resulta en el seu paper de mare novella i desvalguda, primer, crescuda i empoderada quan assumeix, amb amor i compassió, el rol de cuidadora.

I celebres que els madurs projectes d’aquesta fornada de directores (meravelloses també Sis dies corrents de Neus Ballús i Alcarràs de Carla Simon!) arribin a les cartelleres cinematogràfiques i obtinguin els premis que es mereixen. Un talent i unes visions del cinema i del món que s’incorporen als ja existents, per sacsejar i enriquir el panorama cultural de tots.