Croàcia: petita crònica d’un viatge intens

Tornes d’una ruta de dinou dies per terres croates. Ho fas amb les piles recarregades, perquè tots sabem que els viatges aporten saba nova al cos i a l’ànima.  En aquesta ocasió has superat el repte de fer més de cinc mil quilòmetres a bord d’una autocaravana, amb temperatures alguns dies properes als  40 graus, i en ple mes d’agost, l’època de màxima afluència vacacional als llocs visitats.

Poc o molt has travessat diversos països (França, Itàlia, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Sèrbia); has vist un munt de paisatges increïbles (destacaries els llacs i les cascades dels Parcs Nacionals de Plitvicka i de Krka, així com tota la costa croata i les seves illes, amb perles com Dubrovnik, Split, Trogir… sense oblidar les ciutats de Mostar a Bòsnia i la italiana Trieste); has conviscut molt gratament amb la Bel i el Jan (dos amics imprescindibles) i has passat per Codroipo   a visitar el Liv i la Patto (els amics friülans amb qui t’uneix una amistat forjada fa trenta-dos anys en un viatge a Turquia).

Has intentat ajudar i aportar el teu punt de vista en moments de nerviosisme (que sobretot s’han donat en relació  a la conducció i aparcament de la voluminosa camper, a vegades introduïda, gràcies a Mr. Google, per carreteres impossibles, no aptes per a aquest tipus de vehicles). T’has adaptat a dormir en un cublicle estret amb un matalàs torturador, al qual donaries la nota més baixa del viatge, donada la seva tasca maltractadora d’esquenes. Has gaudit d’àpats improvisats  elaborats, tal i com fan els millors cuiners, amb els productes de proximitat emmagatzemats a la nevereta o a l’armari-rebost de l’autocaravana (excel·lents, les amanides creatives!)

Junts tots tres heu repassat anècdotes de joventut, heu recordat amics i coneguts d’ara i n’heu fets presents alguns de la infantesa (que eren al fons del fons de la compartida memòria RAM). Heu posat en comú les respectives experiències familiars (amb els fills i amb els pares, ara ja tots grans). I, sobretot,  heu discutit d’aquells temes que molt o poc us preocupen (la salut del planeta, el devenir de la política mundial, el decebedor moment català i espanyol…). I tot plegat en marcs naturals diversos:  a l’ombra de pins centenaris, amb la brisa marina omnipresent a bona part del viatge, amb el so agut i estrident de grills i cigales amenitzant la claror d’estiu…

Les vostres banyades, freqüents i diverses, bé mereixen uns paràgrafs específics. Les vau iniciar a la piscina del Camper Stop Marni de Zadar, un petit espai acondicionat per a autocaravanes, on el dipòsit d’aigua revestit de marbre fosc per fer més suportable la calor va fer de reclam a tots i cadascun dels campistes que per allí paraven. Hi vau fer unes nedadetes a l’arribada, quan els termòmetres marcaven 41 graus, i l’endemà a les 8 del matí, abans de reiniciar la ruta en direcció al poble de Nin. Just submergint-vos en aquesta piscina, vau parlar amb la primera parella de santpedorencs  -el Martí i la Mireia- amb qui vau coincidir (pocs dies més tard us trobaríeu  el Bernat i el Guillem).

La Mar Adriàtica i els seus enclavaments paradisíacs a la costa croata van calmar la vostra set de bany els dies més calorosos, a vegades en solitari (a les 7 del matí -aigües transparents i potent fauna marina), sovint a l’horabaixa (quan retornàveu de visitar les precioses ciutats medievals emmurallades de Zadar, Sibenik, Split o Trogir), o a vegades a mig camí de qualsevol ruta (com a la platgeta de Veliki Kali, de camí a la meravellosa Dubrovnik). L’excursió en vaixell a tres illes des de Trogir, amb parada i immersió al Blue Lagoon -aigües profundes combinació de turquesa i atzur-, s’erigí en el súmmum de les delícies al mar, en combinar plaer estètic i tota mena de fruïcions sensorials.

Vau arribar a la ciutat de Mostar, al sud de Bòsnia i Hercegovina, un dimarts calorosíssim a la una del migdia, després de recórrer una bonica -i difícil- ruta entre muntanyes verdes (els boscos hi són frondosíssims)  i petits nuclis habitats encara en procés de reconstrucció (cases esfondrades i abandonades, al costat de cases refetes amb maons vermells sense enguixar), conseqüència de la guerra que va assolar el país entre 1992 i 1995. Vau poder estacionar la camper en el pati d’una casa particular del centre, des de la qual es divisava l’Stari Most o pont vell, que dona nom a la ciutat. En unes altres circumstàncies, després de dinar hauríeu iniciat la visita, però en plena canícula vau decidir prendre els vestits de bany i apropar-vos al riu Neretva. Banyar-vos a les seves gèlides aigües, a sota mateix del pont vell reconstruït després de la guerra, mentre atrevits joves s’hi llançaven,  va resultar reconfortant i entretingut. A les 6 de la tarda, el cos fresc i revitalitzat us va permetre passejar per aquesta bonica ciutat amb forta presència musulmana i on, fora del circuït turístic, són ben evidents encara les empremtes de l’última guerra lliurada en territori europeu, per a vergonya de tots.

L’últim bany imponent el vau realitzar a les aigües del riu Krka, al Parc Nacional del mateix nom, davant l’última cascada d’Skradinski , a la llacuna de la qual es remullen bona part dels 8000 turistes que cada dia recorren les passarel·les de fusta del parc, les quals permeten admirar el fenomen geològic de la tovarització -també present als llacs de Plitvicka-,  que crea un paisatge ric en cascades,  gorgs i llacs amb una vegetació exuberant. Lluny del circuït massiu, a la tarda, vau descobrir un llarg i plàcid llac -que conté l’illa de Visovac-, a les tranquil·les aigües del qual us vau poder banyar enmig d’ànecs i cignes i que constituí un dels moments relaxats del viatge.

Tot i les meravelles vistes, penses que el mes d’agost no és el millor moment per visitar aquest país, gresol de cultures i amb un impressionant patrimoni arquitectònic. El volum de turistes hi és massa elevat i no permet gaudir amb calma de joies que han estat declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO. Com la ciutat antiga de Dubrovnik amb les seves espectaculars muralles que es poden recórrer uns 2 quilòmetres a peu.  El centre històric d’Split, instal·lat des de fa més 1600 anys en les grandioses restes d’un palau que va pertànyer a Dioclecià, un dels últims emperadors romans. L’abans esmentat Parc Nacional de Plitvicka, una successió esgraonada de setze llacs, alimentats per nombrosos torrents i fonts i units per una sèrie de cascades espectaculars, amb una aigua de tons blaus i verds amb matisos turquesa i una brillantor extraordinària, degut al suport de la roca dolomítica. El centre històric de Trogir, una ciutat medieval emmurallada unida a terra ferma només per un pont (a Croàcia hi ha 1185 illes!), que conté la Catedral de Sant Llorenç, amb una portalada romànica que és una obra mestra. O la catedral  de Sant Jaume de Sibenik, de transició gòtico-renaixentista, erigida en una ciutat plena d’encant, de les poques de la costa que no té origen ni grec, ni romà… 

En qualsevol cas segur que l’animació i bullícia que respiren les ciutats croates, amb els seus carrers farcits de terrasses, restaurants i botiguetes,  constitueixen un reclam perfecte per a molts estiuejants. Com tantes altres vegades constates que, a poder ser, tu et mouries amb un altre tempo: per gaudir plenament d’aquestes joies, necessitaries més dies i  més quietud,  dues coses molt cares d’aconseguir en els temps que t’han tocat viure, moguts pel soroll i la immediatesa.

Sols et resta agrair l’oferiment que et van fer el Jan i la Bel per acompanyar-los en aquest seu viatge de vacances. A part d’haver gaudit a ple de la seva companyia, conservaràs sempre les imatges d’un país mediterrani,  curull d’illes,  amb vessants muntanyosos plens de boscos que desemboquen al mar,  sense platges de sorra, amb aigües diàfanes i límpides entre blaus i verds, amb ciutats harmonioses de pedra blanca que atresoren joies arquitectòniques i on, de moment, aparentment no ha arribat l’especulació urbanística que tenalla les nostres costes.

Dovidenja,  Croàcia!