Desig de crear…

Escoltes el disc “Contradiccions” de l’Anaïs Vila i es produeix una cosa  que no t’havia passat amb els seus dos anteriors  treballs: que el trobes inspirador. Es repeteix el que vas sentir-li explicar a ella mateixa sobre quan va rebre l’encàrrec de la poeta Anna Gual per musicar algun dels poemes del llibre  Altres semideus: que llegint el poemari li van venir ganes de compondre. A tu, escoltant la seva música, et venen ganes d’escriure, i  això et fa pensar en aquesta necessitat  tan netament humana d’expressar-nos quan alguna cosa ens impacta, amb els recursos personals que cadascú té: la música, l’escriptura, la dansa, la fotografia, el cinema, la pintura,…

Vius envoltada de desig artístic. Les teves filles i els seus amics fan música, canten, ballen, interpreten, escriuen… El teu company tocava el saxo, feia cançons i escrivia poemes. Tens un amic que la setmana passada va anar a ARCO, la fira d’art contemporani que se celebra anualment a Madrid i que no es perd mai perquè nodreix la seva ànsia d’expressió pictòrica i artística en general. Una filla d’aquest amic treballa en producció cinematogràfica. La filla d’uns altres amics és una gran trompetista i solista de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Tens una germana clarinetista i amb ella, l’altra germana i molts amics canteu en un cor no professional (la Coral Escriny) amb un exigent nivell de treball i un constant esperit de superació,  cosa que es tradueix en un gran nombre de projectes que satisfan les ànsies de creixement artístic del grup. Tens una neboda que és dissenyadora gràfica i un altre amic que va decidir deixar la feina per dedicar-se a la creació d’objectes de fusta, …

Tot això et fa pensar que la sensibilitat artística és connatural en les persones (de les pintures rupestres ençà), malgrat que no sempre sigui possible desenvolupar-la i plasmar-la. De fet, si a les darreres generacions i als estrats socioeconòmics benestants dels països occidentals hi ha tantes mostres creatives (moltes més que en temps pretèrits) deu ser perquè aquí les necessitats bàsiques de les persones estan cobertes i hom pot dedicar més temps al nodriment espiritual.

Fa uns dies vas anar a veure  Monet, l’experiència immersiva, una exposició que combina tecnologies d’última generació amb l’obra de Claude Monet (1840-1926), un quadre del qual (Impressió, sol naixent) va servir per donar nom al moviment artístic impressionista, tota una generació d’artistes pictòrics que van saber observar i representar la realitat d’una forma al seu moment revolucionària. Aquesta proposta, que es fa a l’Ideal Centre d’arts Digitals de Barcelona,  també la vas trobar molt inspiradora. Et va fer pensar en l’acte creatiu, que en el cas d’aquest pintor sorgia no d’intentar plasmar el que veia, sinó la impressió que allò que veia li produïa. Una mica com la teoria de la paraula viva de Joan Maragall  basada en què el poeta és un transmissor de la seva vida interior i quan aconsegueix objectivar-la amb paraules, reflecteix la màgia de la creació i el misteri etern de l’univers.

En plena tardor vital, ara que el viure es fa més assossegat i el pòsit d’experiències comença a ser important, lliurar-se a escriure esdevé un autèntic plaer. T’hi deixes anar. Admires les generacions que et succeeixen, que fan cas al seu desig creador i hi confien sense recances ni vergonya. Lluiten pels seus somnis, amb perseverança. Hi ha molt de talent, en tots ells. I crear els apropa a la felicitat, perquè molt poques altres activitats humanes resulten tan plaents i enriquidores.

“Qui entendrà que el bosc s’eixuga si no hi plou i que no passa res si dos han de dir prou.”

Anaïs Vila, fragment d'”Evolucions” dins “Contradiccions”

“Si t’amoïnés tant el moviment de les plaques tectòniques com el desplaçament de les peces dentals, ja veuries com correries a cuidar els troncs dels castanyers centenaris, a regar-los amb l’oxigen que et supura dels pulmons.”

Anna Gual, fragment de “Realitat paral·lela”, dins “Altres semideus”, musicat per Anaïs Vila

“Vares venir fins on jo dormia i em vas despertar, i em vas convidar a tenir set, una gran set per a la qual et vas fer copa on jo la pogués beure.”

Joan Vinyoli, estrofa del “Llibre d’amic”, musicada per Manel Camp i cantada per la Coral Escriny a “Illa Inaudita”