Fils invisibles

Em comparteixes?

Darrers articles

El riu Pamano a la Vall d’Àssua, al Pallars Sobirà

Acabes la lectura de Les veus del Pamano molts anys després de la seva publicació, i un nus d’emocions derivades d’aquest bast artifici literari desvetlla la teva veu, com si la vida, el dramàtic final i la memòria falsament preservada del mestre Oriol Fontelles (el personatge central de l’obra), magistralment creats dues dècades enrere per Jaume Cabré, haguessin connectat vivament amb tu, ara i aquí, que aquest és un dels grans poders de la literatura i un dels mèrits de l’art en general.

El 2005, pocs mesos després que la novel·la sortís publicada, la vas regalar al teu pare, sabedora que aquesta història sobre la duríssima postguerra al Pallars, sobre les incursions dels maquis i el caciquisme rural lligat al poder dels vencedors de la contesa civil, li encantaria. En aquells moments ell feia pocs anys que s’havia jubilat, tenia temps i vitalitat i de segur que (malgrat la complexitat en l’estructura i l’estil) es va empassar les sis-centes i escaig pàgines de l’obra amb interès i rapidesa, lector voraç com era amb especial predilecció per les temàtiques històriques.

Ni aleshores ni mai vau compartir-ne la lectura (per molt greu que et sàpiga ara!). Tu vivies un altre moment i, malgrat l’èxit de crítica i de públic i el ressò mediàtic que van tenir aquestes …veus, en aquell moment no vas escoltar-les, que no han estat mai ni la novetat ni el soroll els que t’han impulsat a triar un llibre, sinó petits reclams que et fan desitjar-lo perquè pressuposes que connectaran amb el fil intern del teu moment.

La novel·la, però, editada per Proa i precedida de dos pròlegs signats per Jaume Aulet i Vicenç Pagès Jordà i amb la proposta final d’unes Rutes literàries elaborades pel propi autor a través d’un dels personatges de la ficció, va acabar arribant-te. Va ser el pare qui, al seu torn, te la va retornar com a regal, intuint, en els seus darrers anys, que algun dia en descobriries les mels.

“… a la Història sempre li falten pàgines que romanen perdudes esperant que algú les trobi. Per omplir buits i per reescriure les vegades que faci falta el que semblen certeses immutables” escrivia aquests dies Susana Paz a Regió 7, amb motiu de la descoberta que la teva amiga Carme Botifoll Benasat ha fet d’una vaga de treballadors a la fàbrica manresana Bertrán y Serra S.A. a l’estiu de 1945,  i per tant anterior a la vaga del gener del 1946 que fins avui havia estat considerada per la historiografia la primera  gran vaga de la ciutat sota el règim franquista.

La Tina Bros (el segon personatge important de Les veus del Pamano), mentre fa un llibre de fotografies sobre les esglésies del Pallars, troba per casualitat els quadernets escrits per un antic mestre de Torena (la població inventada on succeeixen els fets de la novel·la) amagats en un forat darrere la pissarra de l’aula, el dia abans que enderroquin l’escola. La lectura d’aquests quaderns  que han romàs inèdits des del 1944  (l’expedient judicial de vaga a la Fàbrica Nova de Manresa  és de la mateixa època!)  porta la seva descobridora a resseguir l’autèntica història d’aquell Oriol Fontelles, mort per les forces del feixisme i encimbellat als altars per obra i gràcia de la cacic local Elisenda Vilabrú (el tercer personatge fonamental de la novel·la) sense que ningú conegui que era ateu i col·laborava amb els maquis.

Que petits i anònims som tots els éssers humans! Que complicada i difícil és la nostra existència, sotmesos al vaivé de la Història (amb les seves complexitats geopolítiques i ideològiques), a la megalomania dels poderosos i a les guerres propiciades per satisfer ambicions i egos! I que complexa i contradictòria la resposta a les emocions, especialment en temps de disputes i barbàrie quan es desferma el pitjor de nosaltres mateixos!  De tot això i molt més tracta aquesta història a l’entorn del riu Pamano, que literalment  i segons la memòria popular només se sent quan s’apropa alguna desgràcia.

La història de la vaga de treballadores de la Fàbrica Nova de Manresa de l’any 1945 no s’hauria conegut (el diari falangista de l’època no se’n va fer ressò) si no hagués estat per la tenacitat i paciència d’una historiadora santpedorenca que va decidir consultar la documentació judicial exonerada de secret, passats 70 anys dels fets. I a la ficció de Jaume Cabré, l’autèntica història de l’Oriol Fontelles, malgrat els intents de la Tina Bros per fer-la emergir, restarà per sempre més falsejada per la maquiavèl·lica perseverança de qui mou els fils del poder, però gràcies a ella a milers de lectors ens ha estat permès de reflexionar sobre la importància de la Memòria individual i col·lectiva.

I, mort el teu pare, l’accés a aquesta important obra de la literatura catalana contemporània, que no vau poder compartir en el temps però que us vau obsequiar mútuament, ha evidenciat l’existència d’uns fils invisibles que resten per sempre i ens connecten amb les persones estimades la memòria de les quals no volem que caigui en l’oblit.

L’escriptor Jaume Cabré i la portada de la seva novel·la
Els historiadors Carme Botifoll i Quim Aloy el dia de la presentació, a la Fàbrica Nova de Manresa, de la interessant descoberta històrica local desenrotllada a https://www.memoria.cat/vagues-fabrica-nova-Manresa/Les vagues de 1945 i 1946 a la Fàbrica Nova de Manresa (memoria.cat) Foto: Òscar Bayona, publicada a Regió 7

2 respostes

  1. La vida està feta de fils invisibles que van teixint la nostra existència. Només en moments de certa consciència som capaços d’adonar-nos de la gran quantitat de connexions que s’estableixen que no són mai casuals.
    Poder i saber-los llegir és el gran repte i també el gran misteri de la nostra pròpia vida.

  2. Molt ben lligats els fils! És l’aventura de la història, apassionant i imprescindible per saber qui som. Però està clar que n’aprenem poc i encara li fem menys cas.

Respon a Jaume Esquius Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *