La bèstia negra

Corre la brama que Manresa és una ciutat amb un alt índex de delinqüència i et preguntes si això és realment cert o és fruit del prejudici dels ciutadans nascuts aquí, davant la presència (visible) de ciutadans vinguts de països pobres.

Cerques informació i ensopegues amb un titular de Regió 7 del 27 de juny que destaca que Manresa té un índex de delictes per habitant més elevat que Igualada i Vic. Llegint l’article amb atenció, però, allò que queda palès a partir de les dades recollides per Mossos, Policia Local i Guardia Civil és la tendència que els municipis amb més habitants tenen un major nivell d’infraccions penals. És així com Manresa (77.452 habitants) té més delictes que Vic (47.645 habitants); la capital d’Osona en té més que Igualada (40.767 habitants) i la capital de l’Anoia en té més que Olesa (24.272 habitants). Cert que Rubí, amb mil i escaig habitants més (79.007 habitants), està quatre punts per sota de Manresa en el nombre d’infraccions penals per cada 1.000 habitants. Però, en canvi, Vilanova i la Geltrú, menys poblada (68.152 habitants), està quatre punts per sobre.

CIUTATS (amb més de 20.000 habitants)	NOMBRE D’HABITANTS (Idescat, 2022)	NOMBRE D’INFRACCIONS PENALS ANY 2022 (Ministeri Interior, 2022)	NOMBRE DE DELICTES PER 1.000 HABITANTS
Rubí	79.007	3.923	49,65
Manresa	77.452	4.148	53,55
Vilanova i la Geltrú	68.152	3.927	57,62
Vic	47.645	2.294	48,25
Igualada	40.767	1.863	45,70
Olesa	24.272	467	19,24

L’article també informa que si bé Manresa va enregistrar 53,55 delictes per cada 1.000 habitants l’any 2022, la mitjana de Catalunya és de 61,31 i a la província de Barcelona la mitjana augmenta fins a 63,34.

Aquestes dades et fan pensar que les grans concentracions humanes (les ciutats) tenen més de tot. A la banda positiva tenen més oferta assistencial, educativa, cultural i recreativa; però, per contra, tenen més complexitat i dificultats de cohesió social, més problemes de mobilitat interna, més contaminació de tot tipus i més actes delictius.

Penses també en com les percepcions i els fets no sempre van agafats de la mà. La ciutat de Barcelona, per exemple, l’any 2011 va enregistrar 195.403 actes delictius i malgrat que el 2022 hi va haver un descens de 2.115 infraccions penals (se’n van enregistrar 193.288), els barcelonins segueixen tenint la percepció que el principal problema de Barcelona és la inseguretat, creença que dotze anys enrere no tenien.

A les darreres dècades la fesomia social de Manresa ha canviat, com ho ha fet la de totes les ciutats i pobles de Catalunya. Quan l’any 1982 vas visitar París per primera vegada, allò que et va cridar més l’atenció va ser la diversitat ètnica que es respirava als carrers, la mateixa que hi ha ara als nostres barris i pobles. El capitalisme salvatge ha creat unes enormes desigualtats socioeconòmiques i, mentre els rics anem d’un país a un altre per plaer, els pobres han d’emigrar per intentar sobreviure.

Algú està molt interessat a estendre la idea que els emigrants pobres són una amenaça, la bèstia negra a combatre (Ara Manresa és bruta i lletja i no es pot ni passejar pel centre). Sense minimitzar els problemes de cohesió social i de tot tipus que l’arribada massiva de persones de cultures allunyades comporta, cal dir ben alt que elles no són el problema. Allò que cal combatre és l’actual sistema econòmic, que condemna dues terceres parts del món a la fam, la precarietat i la guerra i impulsa milers de persones a la recerca desesperada d’una vida millor als països beneficiaris de les desigualtats.

La bèstia negra a combatre són també les forces retrògrades que, per captar la simpatia i el vot de les persones a qui necessiten per ocupar el poder polític, llancen consignes simples i efectives (sovint enganyoses) que van calant en els votants perquè connecten amb les seves pors i els seus prejudicis: Els emigrants ens prenen la feina. D’ençà que hi ha emigrants hi ha més delinqüència. Als emigrants els paguen la carrera universitària dels fills, a canvi de vots. Els ajuts socials van a parar a l’emigració i els d’aquí ens quedem sense…

Aquestes forces reaccionàries coneixen a la perfecció els principis de propaganda de Joseph Goebbels, antisemita, demagog, agitador de masses i responsable de l’Holocaust des del Ministeri de Propaganda del Tercer Reich, un dels quals, el Principi d’Orquestració, deia: “La propaganda s’ha de limitar a un nombre petit d’idees i repetir-les incansablement, presentar-les una vegada i una altra des de diferents perspectives, però sempre convergint sobre el mateix concepte. Sense fissures ni dubtes”. D’aquí ve la famosa frase: “Si una mentida es repeteix prou vegades, acaba per convertir-se en veritat”. Repetim mil vegades el canvi climàtic no existeix, fem-ne difusió a les xarxes, i per a molta gent aquesta idea acientífica es converteix en una veritat.

El proper 23 de juliol estem cridats a les urnes a votar els nostres representants al poder executiu, i la bèstia negra estendrà tota mena de campanyes deshumanitzadores contra les persones emigrants, les persones LGTBI, les persones feministes o les que busquen un sostre on viure després d’haver estat desnonades.

Igual com has comprovat les dades que mostren que Manresa està quasi deu punts per sota de la mitjana provincial de delinqüència, caldrà fer un esforç de racionalitat per combatre altres idees que criminalitzen, de forma molt interessada, determinats col·lectius.

L’actual sistema socioeconòmic fa aigües. Els rics són cada vegada més rics i les classes mitjanes cada vegada més empobrides i en situació de precarietat. No és just carregar els neulers d’aquestes circumstàncies a aquells qui més pateixen i a qui percebem com a diferents. Preguntem-nos qui és de veritat la bèstia negra i, malgrat la generalitzada decepció amb la política, anem a votar.

Votem per intentar aturar aquesta marea blava que, rere consignes falses, defensa els privilegis d’uns pocs i deshumanitza l’existència de molts; combat el nacionalisme perifèric (el català, el basc, el gallec) per entronitzar el centralista (l’espanyol, l’únic i l’autèntic); vol il·legalitzar els partits independentistes, suprimir la immersió lingüística i derogar l’estat de les autonomies; nega la violència de gènere i els drets a les persones LGTBI; ja ha anunciat que derogarà la llei de memòria històrica (deplorable que a Espanya, 90 anys després de la Guerra Civil, la tercera generació encara no tingui dret a identificar els ossos dels avis!); rebutja l’existència del canvi climàtic; dona via lliure a l’especulació del sòl i l’habitatge i ja ha començat a coartar la llibertat d’expressió als llocs on governa.

Penses que si amb els nostres vots aconseguim contenir la bèstia negra, serà més urgent que mai reflexionar sobre les polítiques d’acollida. Les violentes mobilitzacions d’aquests dies a França donen la pauta del model que no s’ha de seguir. No pot ser que als fills dels immigrants que ja han nascut aquí els seguim estigmatitzant i no considerant catalans. Catalunya ha estat sempre terra d’acollida i a l’era de la crisi climàtica afegida a altres crisis, haurem d’assumir (com a la resta de societats del primer món) molts més moviments migratoris. Perquè la convivència sigui possible, caldrà que la cultura i la política fomentin la tolerància i l’empatia com a valors referencials, perquè la qüestió rellevant serà com ho fem per viure junts.