La vida que ens anem construint

Estimes la Vida. Capbussada en un entorn i en unes circumstàncies força privilegiades,  et resulta d’allò més estimulant assistir a aquesta constant fluència d’esdeveniments que fan de l’existència un lloc imprevisible i impredictible, amb totes les alegries i amargors que això suposa.  Potser per aquest motiu t’encanta l’obra de Paul Auster, per la seva capacitat d’inventar mil i una històries dins la història, sempre amb l’atzar i la contingència com a elements essencials.

Aquests dies llegeixes 4,3,2,1, la darrera i voluminosa novel·la  (893 pàgines)   d’aquest autor nord-americà, nascut a Newark -Nova Jersey- el 1947. Publicada el gener del 2017, vas regalar-la, quan encara era novetat editorial, a dues bones amigues, sense que cap de les dues te n’elogiés especialment la narració, la qual cosa et fa pensar que segurament no els devia captivar. En qualsevol cas  a tu et meravella aquesta història  d’aprenentatge i de formació de l’Archie Ferguson, narrada simultàniament  en quatre versions diferents, en cadascuna de les quals el caràcter i personalitat del protagonista romanen força inalterables i és, sempre,  un esdeveniment familiar  allò que  condueix a un canvi de circumstàncies, d’escenaris i de persones que l’influeixen. El resultat són aquestes quatre variacions (de les infinites possibles), que el porten a viure en diferents estrats socials, en llocs i amb persones diverses i, conseqüentment, cada vegada amb una “vida” diferent.

Coincideixes plenament amb Auster que la base del nostre caràcter, del qui realment som, queda assentada als primers anys de la nostra existència (d’aquí la importància de vetllar per la infantesa)  i resta força immune a la fluctuació de les circumstàncies. Però són aquestes, més les petites o grans decisions que anem prenent al llarg del recorregut, més la intervenció de l’atzar, els que acaben conformant la nostra biografia.

Aquests dies, en què s’ha complert un any i mig de la teva jubilació, repasses la riuada d’esdeveniments particulars d’aquest darrers divuit mesos, i te’n fas creus de la quantitat de persones trobades o retrobades, de les petites activitats empreses i dels moments viscuts,  oi més tenint en compte que hem estat moltes setmanes amb la vida social  segrestada (encara hi estem!) i que no vas voler programar res per a aquest període, interessada com estaves en deixar que la vida simplement fluís.

Una pandèmia global,  unes morts massa properes i l’acompanyament en la decrepitud  paterna han marcat (i marquen) directament aquest temps. Però fins i tot amb aquests  imponderables, la teva història més recent s’ha anat construint a base d’encadenar fets fortuïts i respostes personals, àvides d’aprofitar el moment present.

I sempre, com a teló de fons, la Història amb majúscules. En el cas del  protagonista d’Auster, els esdeveniments polítics de la Nord-Amèrica de la dècada dels 60, l’era Kennedy, amb la guerra del Vietnam i les revoltes racials. En el teu cas , el final de la segona dècada del segle XXI, l’era post-Procés català, caracteritzada per la incapacitat d’Espanya per afrontar políticament l’intent de secessió de Catalunya i  per l’ús de la via repressiva   –judicial, policial i mediàtica- per desarticular l’independentisme. Amb el càstig afegit de la pandèmia mundial del Covid 19 que, a més de sumir el país  en una crisi econòmica de la qual es farà molt difícil sortir, ha fet aflorar tots els mals estructurals del sistema i ha accelerat canvis tecnològics que en alguns aspectes ens poden apropar al món feliç d’Aldous Huxley.

Estimes la Vida  i, malgrat la conjuntura difícil,  segueixes endavant. Tots ho fem, construint dia a dia una versió biogràfica (de les moltes possibles) de nosaltres mateixos, conscients o no que som la suma de decisions que anem prenent  i  de camins per on anem transitant.