No vas retenir-ne els noms. De segur que el 22 de febrer de 2012 vas assabentar-te de la notícia i vas lamentar-la però no vas retenir el nom dels protagonistes, assassinats en exercici extrem de la seva professió.
Eren Marie Catherine Colvin, una periodista americana de 56 anys, nascuda a Oyster Bay a l’estat de Nova York; i Remi Ochlik, un fotògraf francès de 28 anys de Thionville (Lorena). Tots dos van perdre la vida a la ciutat siriana de Homs, després d’aconseguir entrar, a través d’un túnel d’aigües residuals, a l’anomenat soterrani de les vídues, per informar in situ de les barbaritats que el govern de Baixar al-Àssad cometia contra la població civil, amb l’excusa que a la ciutat només hi quedaven terroristes.
No vas retenir-ne els noms perquè el conflicte sirià et queda lluny. Per als europeus poc colpits pels estralls de la crisi econòmica el món s’ha fet petit. T’expliquen que hi ha gent de les comarques gironines que (gràcies a les companyies aèries low cost ) se’n va a passar el diumenge a Milà o a Roma, a dinar i a passejar. Però Síria ens queda molt lluny, com Líbia, Iraq, Afganistan o Sri Lanka, per citar només alguns dels països on van treballar Marie Colvin i els seus companys reporters i fotoperiodistes de guerra.
Ens hem endinsat al segle XXI sense que el món hagi estat capaç de deturar els conflictes bèl·lics. Saps que no s’aturaran mentre els que detecten el poder segueixin fent grans fortunes amb la indústria de l’armament. Es produeixen quantitats industrials d’armes que donen pa a moltes famílies d’aquí, perquè soldats d’exèrcits pagats amb els nostres impostos puguin matar d’altres famílies de latituds llunyanes. Aquesta és la trista realitat. I de tots aquests morts no en retenim els noms perquè en el còmput global de 7.000 i escaig milions d’habitants de la Terra, tant se val que periòdicament alguns cents de milers vagin morint (macabra ironia que utilitzes per emfatitzar que ens girem d’esquena a aquestes vides segades, perquè a nosaltres no ens afecten).
Has retingut el nom de Marie Colvin i els seus companys a través del biopic A Private War (aquí traduïda com La corresponsal ) de Matthew Heineman, produïda per Charlize Theron i magníficament interpretada per Rosamund Pike. S’hi expliquen els darrers 11 anys de vida d’aquesta intrèpida reportera del The Sunday Times de Londres, que amagava la seva por fins que els moments difícils i durs havien passat, que el 2001 va perdre la visió de l’ull esquerre per l’explosió d’una granada mentre informava de la guerra civil a Sri Lanka i que malgrat això va continuar fent periodisme de trinxeres.
Tot apunta que es tractava d’una dona molt poc convencional, fumadora compulsiva, alcohòlica, que va patir estrès post traumàtic a causa dels horrors viscuts i documentats. Però més que les seves contradiccions (qui no en té?) t’interessa destacar les seves conviccions, que la van portar una vegada i una altra a investigar, arriscant-se moltíssim, per evitar ser manipulada i per poder donar veu als civils atrapats en aquests conflictes bèl·lics que ens queden tan lluny.
El dia abans que un artefacte explosiu ple de claus acabés amb la seva vida, després d’entrar il·legalment a Síria per informar de la guerra civil que s’hi estava lliurant, encara va parlar en directe via Skype a la BBC, a Channel 4 i a la CNN sobre les atrocitats del règim d’al-Àssad.
Avui et ve de gust de retenir el seu nom, juntament amb el del jove Remi Ochlik, que va morir al seu costat, i el de Paul Conroy, el fotògraf que la va acompanyar en els darrers viatges i que, essent allí, miraculosament es va salvar. Retenir el seu nom per homenatjar-los modestament. I mostrar respecte i consideració a tants professionals de la informació que, periòdicament (un total de 80 només el 2018), perden la vida per investigar i documentar tota mena de violències i abusos de poder que es cometen arreu del món.
A la cua de tot hi ha els noms, que no podrem retenir mai, de milers i milers de víctimes, moltes d’elles infants, sotmeses a horrors, vexacions, tortures, violació de drets i mort, únicament per haver nascut pàries en un món tremendament injust.
https://www.ara.cat/opinio/mon-al-reves_0_2253374712.html
https://www.ara.cat/suplements/diumenge/Cine-periodisme-doble-celebracio_0_2249175065.html