Salvem el planeta

Esclata, exuberant, la flor de l’hibiscus a mitjans de desembre i agraeixes l’escletxa de vida que s’escola a la teva cuina en aquests dies tan curts. L’explosió de foc dels pètals sinuosos i delicats (bellíssims!) t’evoca els dies feliços del febrer quan, totalment aliena a tants esdeveniments com havien de succeir, vas retornar a aquella illa occidental que ha apostat per les energies sostenibles i on la terra, la mar i el vent mantenen la força del seu sentit primigeni.

Han passat deu mesos d’aquell viatge de retrobament i, talment  l’Alba i el Dídac del Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo, d’allà vas emergir a un món que ja no és el mateix, assolat, amb una crisi sanitària, econòmica i climàtica galopants, estat d’aclaparament col·lectiu, malaltia i mort. La nostra Terra no ha quedat absolutament devastada com a la ficció de l’estimat escriptor de L’Aranyó, però els pilars que sostenien el nostre sistema de vida han quedat tan tocats que el terç del món que “vivia bé” ha quedat suspès en la inseguretat i el buit, mentre ha plogut sobre mullat per a les altres dues terceres parts de la humanitat, permanentment sumides en la precarietat i la desesperança.

No vols caure en el pou del desànim i t’aferres a la gent i a les activitats quotidianes. A les teves filles que, a l’esclat de la vida adulta, prenen consciència dels dèficits del món en què han crescut, s’indignen amb  decisions polítiques i s’adonen de la injustícia que ens envolta. Als teus pares que, al darrer tram de la seva biografia i malgrat la terrible mortaldat entre els seus coetanis, es mantenen dempeus, emparats en l’afecte familiar. Als germans, nebots i amics que, contra tot pronòstic han rebut cops rotunds, inesperats i mortals aquests mesos, i que amb dolor han de recuperar l’estabilitat. A la Coral Escriny que en cap moment no ha volgut llençar la tovallola i ha trobat solucions imaginatives per poder seguir cantant. A l’activisme contra el soroll de les avionetes de l’aeròdrom de Sant Fruitós, que ha mogut un munt de persones fartes que una empresa que no és d’interès públic alteri la tranquil·litat del cel del Bages, sense tenir gens en compte ni els seus habitants ni el medi natural. A les passejades per l’entorn, tan conegut i al mateix temps sempre tan nou, per la gent que t’hi acompanya i pels canvis que diàriament s’aprecien a la natura. A les sessions de ioga que t’han acompanyat online quan la pandèmia ha obligat a tancar gimnasos i que poden tornar a ser presencials gràcies a la perseverança d’una dona autònoma que, com tants altres durant aquests mesos, aguanta l’embat de la pandèmia. A les teves plantes que, tot i les primeres gelades i els dies breus, concentren la seva energia en la floració (pensaments, geranis…) i en donar fruits (llimones). I a la beneïda cultura que, no et canses mai de repetir-ho, cultiva, embelleix i ens connecta amb el bo i millor de nosaltres mateixos.

I en constatar que la política va sempre a remolc de la realitat, apedaçant-la i en el pitjor dels casos tapant les vergonyes o afavorint els poderosos,  sents la necessitat de clamar als nostres dirigents que cal espavilar-se i  per una vegada anticipar-se (segurament ja fem tard) perquè, com explica David Wallace-Wells (periodista nord-americà conegut pels seus escrits sobre el canvi climàtic) ens trobem a la segona fase d’una triple crisi mundial, entre la crisi financera del 2008 i la climàtica que no tardarà a produir-se. I perquè, com apunta  Saskia Sassen (sociòloga i economista estatunidenca coneguda per les seves anàlisis sobre la globalització i les migracions internacionals) hi ha el convenciment que el virus del Covid 19 ha sorgit d’una combinació de condicions relacionades amb la destrucció dels hàbitats naturals i els ecosistemes i l’augment de la temperatura, que entre molts altres efectes generen una mutació dels bacteris.

I, sí, alguns et diran que, enmig d’aquesta situació tan complicada que vivim, no és el moment idoni per parlar d’hipotètiques crisis futures. Però tant Wallace-Wells com Sassen, participants al primer debat del cicle En trànsit: debats per a un canvi d’època (organitzat pel diari Ara per celebrar el seu desè aniversari), coincideixen en què aquesta crisi sanitària és com un assaig de la que es produirà properament a causa del canvi climàtic, pel seu abast mundial i perquè  està demostrant que les zones més poblades (les ciutats) són les més afectades per la pandèmia.

I no vols oblidar el discurs que, a principis de desembre, António Guterres, exprimer ministre de Portugal i actual Secretari General de les Nacions Unides, va fer a la universitat de Columbia (a Nova York) i on va dir literalment que la humanitat està en guerra contra la naturalesa i això és suïcida perquè la natura sempre contraataca i ho fa cada vegada amb més força i fúria. I va afegir que la recuperació del Covid i la reparació del nostre planeta han de ser dues cares de la mateixa moneda.

I t’és imprescindible recordar per últim, ara que s’acosten les eleccions catalanes, quant d’important és que dipositem el nostre vot a les formacions polítiques que són sensibles a aquesta terrible realitat, avalada des de fa molts anys per la comunitat científica internacional i posada sobre la taula amb gosadia, l’any 2018,  per una jove estudiant sueca de només 15 anys anomenada Greta Thunberg. Cal que exigim mesures concretes als programes electorals que pretenem votar, i que anem prenent consciència que ens tocarà canviar el sistema de vida que hem dut fins ara, perquè, si us plau per força,  ens tocarà salvar el planeta.

https://www.guillermoescolareditor.com/libro/energia-solar_115611/

Ignacio Mártil: “El principal desafío de la transición energética es la renovación del parque automovilístico”

https://www.publico.es/entrevistas/ignacio-martil-principal-desafio-transicion-energetica-renovacion-parque-automovilistico.html