Hi havia una vegada… un temps, a la primavera de 2020, en què una greu malaltia infecciosa denominada Covid-19 es va estendre pel món, va causar estralls com si fos una pesta i va obligar les autoritats dels diferents països a frenar l’activitat social i econòmica per controlar-la.

Hi havia una vegada… un lloc, una extensa granja familiar dedicada al cultiu de cireres a Traverse City (Michigan, EUA), en què la natura es mostrava totalment aliena als efectes de la Covid. Després d’una nevada tardana amb un temps fred, plujós i humit, un gir sobtat cap a la calor havia provocat el mateix espectacle d’altres primaveres amb centenars d’arbres florits.

Hi havia una vegada… una família d’agricultors que quan l’espectacular vista de la florida blanca va donar pas, en acostar-se l’estiu, a la dels fruits rojos, va haver de posar-se a treballar de valent en la collita de la cirera per suplir la mà d’obra dels treballadors que, durant aquells mesos angoixants, no es van poder desplaçar a la granja.

Hi havia una vegada… la veu de Lara Kenison,  la mare de l’exuberant plantació, que durant les llarguíssimes jornades en què tota la família es dedicava a la recol·lecció de les cireres, narrava a  les seves tres filles la història que més de trenta anys enrere havia mantingut amb una rutilant estrella del cinema de Hollywood, amb qui va compartir escenari i una relació amorosa en una companyia de teatre d’estiu.

I heus aquí com, a partir d’aquest plantejament i de la mà d’una narradora en primera persona que és alhora el personatge central, es va travant aquesta lluminosa història de 346 pàgines que versa sobre diversos temes tot confrontant, per una banda, l’experiència amorosa de la maduresa i la del temps d’aprenentatge que és la joventut i, de l’altra, dos mons tan dispars i inconnexos com el de la faràndula (el teatre, el cinema) i la vida a pagès.

Tom Lake, el títol de l’obra, fa referència al Llac d’en Tom, un dels innombrables llacs de l’estat de Michigan a l’auditori del qual, els protagonistes de la novel·la van representar “La nostra ciutat” de Thornton Wilder i van assajar “Follia d’amor” de Sam Shepard, a més d’enamorar-se i viure un estiu (l’any 1988) ple d’emocions intenses i contraposades que van acabar marcant les seves vides posteriors.

Pel que fa a Ann Patchett, l’autora, és una escriptora estatunidenca nascuda a Los Ángeles el 1963, membre de l’Acadèmia Estatunidenca de les Arts i les Lletres, guanyadora de diferents premis i amb incomptables lectors. Tom Lake és l’única de les seves obres que podem gaudir en català gràcies a la traducció de Míriam Cano per a l’editorial Proa.

Una novel·la àgil i amena especialment indicada per ser llegida a l’estiu, per l’esclat i brillantor que traspua tota la ficció (al llac i als fruiters), per la serena felicitat que irradia la protagonista en adonar-se que en aquest hort de cirerers té tot el que sempre ha desitjat,  i perquè, com a lectors, ens permet experimentar aquell plaer de quan estirats a la gandula en temps de vacances no volem alçar-nos i abandonar un relat que ens té literalment enganxats.

Atenció als temes que hi apareixen. El talent, l’ambició, la fama, els camins que triem i els que inevitablement deixem enrere amb les nostres decisions. La família i la constatació que els pares abans de tenir descendència ja  han tingut una vida, que sovint els fills desconeixem o coneixem només a retalls. Els amors perduts i l’aprenentatge sentimental que amb ells adquirim. El dret a la privacitat dels nostres actes, que ens fa lliures de no compartir-los ni amb les persones que més estimem. I el caràcter subjectiu de la felicitat que a vegades ens fa estar alegres mentre el món s’enfonsa.

Bé, i ara prou, que si us deia tot el que sé,

un altre dia no us podria explicar re.