Viatges que són un regal

Has viscut moments d’incertesa vital que, mica en mica,  s’han anat apaivagant. Traspassada la frontera del retir laboral, la distància més curta que et separa de la vellesa i la mort t’obliguen a ser més curosa amb les prioritats. Ja no s’hi val qualsevol cosa,  perquè la consciència de les futures limitacions del cos i de la ment és ben present.

Estimar i ser capaç de donar el millor de tu, és el principal. I també descobrir, enmig de tantes coses llamineres però vàcues, el que de veritat omple de sentit els teus dies.

Hi ha la natura,  la comunió amb la terra civilitzada que ens envolta,  curulla de silenci i per això apta per escoltar-te a tu mateixa.  I hi ha l’art i la cultura, expressions variades i subjectives de l’ànima humana i font de comunicació amb els altres. Natura, art i cultura s’erigeixen en dolls de consol davant del permanent soroll urbà i mediàtic, la pèrdua de sentit comú,  la bogeria amb què maltractem el temps (no fos cas que se’ns escapés alguna cosa!) i la frustració per les injustícies que ens envolten.

I com a compendi de tot,  els viatges, experiències vitals en horitzons  i coordenades diferents, que ens permeten mirar el propi món des de fora i ens ajuden a relativitzar i flexibilitzar la percepció de moltes coses.

En temps d’auge de les indústries turístiques, però, quan per als habitants del primer món el planeta es fa petit, més que mai sents la necessitat de fugir  dels viatges llampec, les rutes concertades i concentrades, els creuers, els parcs temàtics, les aventures enllaunades i altres modalitats  d’oci viatger.

El viatge que de veritat t’interessa s’assembla a la vida: un periple ple de cruïlles, a partir de les quals vas teixint la teva ruta; amb descobertes meravelloses i autèntics cops de sort, però també amb moments de fatiga i defalliment; amb espai per a la improvisació i el dubte; i on, més que arribar a un lloc, importa saber mirar, escoltar, tastar, tocar, olorar, absorbir i esprémer el bo i millor que el camí et va oferint.

Fa escassament quatre setmanes, una passejada de quatre dies per la Ribera d’Ebre es va convertir en un petit viatge de descoberta, significatiu i deliciós. Una comarca propera i que només coneixies  a través dels llibres de Jesús Moncada, que ara et ve de gust revisar. Pobles que de ben a prop o de més lluny tenen la seva història lligada al riu. Passos de barca que s’han conservat i alguns que han desaparegut (a Ascó adquireix significança la cançó La barca de Lo gitano blanc que sempre t’ha encantat). Cirerars i oliverars. Gent oberta i reivindicativa. Castellet de Banyoles, el poblat ibèric més gran de Catalunya.  El poble de Miravet  amb el seu castell (allí on el 2004 es van consensuar les bases de la futura reforma de l’Estatut de Catalunya) i el raval de canterers, centre encara viu d’una professió en procés de desaparició.  Tivissa, tranquil·la i preciosa, amb l’església renaixentista de Sant Jaume que amaga en el seu interior l’antiga església gòtica, i que ha sabut preservar el seu nucli medieval i els antics rentadors públics, una valuosa mostra d’arquitectura civil popular. Tot un petit cosmos en el qual valdrà la pena aprofundir.

Viatges que esdevenen autèntics regals!