Agost malalt

Em comparteixes?

Darrers articles

A la vesprada, enormes bandades d’aus planen damunt dels rostolls propers a l’aiguamoll. No més tard de mitjanit, un porc senglar passa per sota casa teva davant l’estupor dels vianants amb qui es creua. El vent fa setmanes que no dona treva. Hom diria que alguna cosa anòmala es detecta al medi natural, camuflada en la nuvolositat espessa que dia sí dia també s’ensenyoreix, amenaçadora, del cel.

A mitjans juliol, pluges torrencials van desbordar rius i destrossar cases a l’oest d’Alemanya, Bèlgica, Luxemburg i els Països Baixos, amb un balanç important de víctimes. I aquests dies els països de l’est de la Mediterrània, Grècia, Turquia, Bulgària, Albània, Macedònia del Nord i Sud d’Itàlia (especialment Sicília) cremen de forma virulenta.

Un altre estiu de rècord, amb temperatures elevadíssimes arreu del món, exerceix de testimoni implacable de l’avanç de la crisi climàtica. Les altes temperatures i la sequera  incendien la Sibèria, acceleren la fusió del permagel (amb l’alliberament de carboni que tenia emmagatzemat) i retroalimenten el procés d’escalfament global.

A l’oest de Califòrnia i Canadà el foc batejat com Bootleg  és tan colossal i genera tanta energia i calor extrema que, a l’inrevés del que seria usual, està predint el que farà el clima, cosa que en dificulta l’extinció. I als dos pols de la Terra, zones altament sensibles a l’escalfament planetari, l’estiu es va iniciar amb el despreniment d’un enorme bloc de gel a la costa nord-oest de l’Antàrtida, que s’ha convertit en l’iceberg més gran del món vagant pel mar;  i un juny més s’han observat pèrdues constants i ràpides de gel marí a l’Àrtic.

I mentre els mitjans a penes informen de l’incendi que s’ha produït a l’abocador de pneumàtics  més gran del món a Kuwait, a casa nostra els governs català i espanyol (just abans d’iniciar les vacances parlamentàries) aproven l’ampliació de l’aeroport del Prat, una determinació que t’indigna  i et sumeix en el pessimisme.

Destruir la zona protegida de la Ricarda (d’alt valor ecològic) al Prat de Llobregat, afavorir els vols intercontinentals  i arribar a convertir el Prat  en un centre de connexions de vols internacionals deu ser una excel·lent notícia per a AENA i les forces econòmiques catalanes, però una pèssima decisió en la línia de revertir el canvi climàtic! 

T’enutja que governs que s’autoanomenen d’esquerres facin polítiques a curt termini (no més enllà dels quatre anys fins que hi ha noves eleccions), que no atenen les necessitats del gruix de la població (fa decennis que convé resoldre el transport de rodalies), que segueixen sempre les directrius del gran capital i no s’atreveixen a fer una aposta decidida per la salut del planeta!

Ampliar l’aeroport del Prat afavoreix la consolidació d’un model econòmic basat en el turisme, una opció gens assenyada com ha quedat demostrat durant la pandèmia. Comporta augmentar les emissions de CO2 a la zona, cosa absolutament contrària a qualsevol política de la recentment creada Conselleria d’Acció Climàtica. Significa aprofundir en un model de mobilitat del tot insostenible a dues dècades vista. I, sobretot, implica seguir amb la vella política dels grans beneficis per a uns pocs: grans obres, encara que siguin innecessàries, per omplir les arques de les empreses que les executen.

El planeta pateix, els científics fa anys que ens n’alerten, la natura fa evidents els signes dels devastadors canvis que ens esperen. Urgeix canviar de rumb, però el món segueix en mans de depredadors i de polítics que els fan la gara-gara. Intentes no sucumbir davant d’aquestes evidències, mentre la sequera, l’elevadíssim risc d’incendis i la calor canicular s’ensenyoreixen, també a casa nostra, d’aquest agost malalt.

Foto: Mariàngels Casanovas
Sortida del sol a Nova York entre el fum dels incendis a l’oest del país. Foto Bjoern Kils (Reuters)
Un informe publicat per l’IPCC, el comitè de científics experts vinculat a l’ONU, assegura que el canvi climàtic és un “fet inequívoc” provocat per la humanitat que ja ha causat “danys irreversibles per als pròxims segles o mil·lenni”. Foto: Mariàngels Casanovas (Islàndia, estiu de 2015)

9 Responses

  1. Com ho podríem fer per obligar els governs a fer-ho d’una altra manera? Crec que ens cal una revolta general. Sembla que no ens ho acabem de creure, que ho estem malmetent tot.
    És el primer que m’ha sortit, però és un tema que m’indigna molt. Ens caldria trobar-nos i parlar-ne.
    Isabel

  2. Com diu el refranyer, la caritat ben entesa comença per un mateix…
    Penso que fins que deixem de comprar samarretes del Messi, ser fanàtics dels
    multimilionaris de l’esport, viatjar incondicionalment a través d’avions i vehicles contaminants, utilitzar bosses de plàstic per tot i d’altres hàbits desmesurats… no aconseguirem frenar ni les xifres astronòmiques dels que es diuen cracks, ni evitar que es facin i engrandeixin més aeroports i es trobin cada dia mes plàstics al mar etc…
    En resum que si no s’amplia l’aeroport del Prat se’n farà un de més i més gran a un altre lloc del planeta, ja que al final la xemeneia és la mateixa!
    El que ens fa falta és una conscienciació global o no ens en sortirem!!!
    És la meva modesta opinió.
    Unes bones vacances a peu o amb bicicleta, seria un bon començament…

    Amiga Mariàngels, moltes gràcies per les teves reflexions i per obrir-nos una mica més els ulls.

  3. Hola Mariàngels i els altres que comenteu,
    Llegint “Humà, més humà: una antropología de la ferida infinita” de J.M. Esquirol, em trobo amb el següent paràgraf a la pg 134 de la edició en català: “Cap a l any 535 de la nostra era, una estanya boira va cobrir mig món. Durant uns quants mesos el cel blau va desaparèixer, i de dia, darrera d’aquesta boira fosca, amb prou feina l’albirava la silueta d’un sol que ja no escalfava (…) Procopi, historiador de l’època, relata que els anys posteriors varen estar farcits de guerres, de fam per manca de collites, i d’epidèmies -d’efectes mot més devastadors del que ara ens ha tocat viure- (…) Sembla que uns estudis recents fan versemblant pensar que aquella boira era la conseqüència d’erupcions massives de volcans a Islàndia”

    Soc força pessimista. I si bé penso que ara tenim molts més mitjans al nostre abast per fer front a les desgràcies i, que cal posar-los en marxa per tal de limitar el patiment, el fenomen segurament ens sobrepassa. La Natura és poderosa. Més poderosa que nosaltres.

    Molt maques les fotos. Bon estiu!!!

  4. Totalment d’acord amb totes les reflexions que fas! Precisament ahir, llegia que el 2100 es preveu que desapareguin espais com el Delta de l’Ebre, els ports de Barcelona i Tarragona, el famós aeroport del Prat… i que els països mediterranis tindrem molts problemes per abastir-nos d’aigua.
    Quin món deixarem als nostres fills i filles!

  5. Y.N.Harari a “Homo Deus” preveu un clima templat a Sibèria, que esdevindria el graner d’Europa!!! La vida no s’acaba. La de cadascú sí!

    El Delta de l’Ebre no existia abans de la conquesta d’Amèrica. Va ser desforestant els boscos de Los Monegros per fer vaixells que es va desenvolupar el delta, amb la terra que, ja sense arbres, es desertitzava, i anava a parar a la desembocadura de l’Ebre…

  6. Gràcies a tots els que heu dit la vostra sobre el tema, ja sigui a través d’aquests comentaris, a través de facebook o en particular.
    Vull afegir que en quatre dies que fa de la publicació de l’article hi ha hagut, que jo sàpiga, una preocupant onada d’incendis a Algèria (acompanyats de revoltes de la població per la manca de recursos del país per sufocar-los) i un terratrèmol de magnitud 7 amb centenars de víctimes a Haití. Avui el diari ARA dedica el seu editorial a la crisi climàtica (https://www.ara.cat/editorial/crisi-climatica-s-esgota-temps_129_4086028.html) i diu que és hora de passar a l’acció des d’una quàdruple perspectiva: política, científico-tecnològica, econòmica i cívica. Jo no sé veure que el món polític i econòmic s’estigui posant les piles. Pel que fa a la gent, les actituds van de la negació, a la resignació, passant pel “tan se me’n fotisme”. Sisplau, fem un pas més!

  7. Un escrit molt interessant Mariàngels. Hauríem de trobar l’equilibri entre preservar la natura i preservar també el benestar de la majoria del poble.

  8. També aquesta vegada, les reflexions que fas, M. Àngels, són palpables en totes les notícies i informacions que anem sentint dia a dia; malgrat tot, com un diu un dels qui responen a les teves paraules, res aturarà els interessos dels que tenen la paella pel mànec… són tantes les batalles perdudes!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *