Els darrers temps has escrit més aviat poc. Diferents circumstàncies s’han conjurat per robar-te espais de silenci, l’element imprescindible per girar la mirada endins i analitzar després el que succeeix a fora. I d’uns mesos ençà, a més, el pols i el ritme del món et semblen tan forassenyats que no n’emergeix altra cosa que una mirada negra i trista.

Optes, doncs, per deixar de banda el canvi climàtic (responsable directe d’aquest estiu tan llarg), els 70.000 emigrants que van entrar a Ceuta (que, deshumanitzats, s’han convertit en problema per a Espanya i Europa), l’assassinat del teu exalumne lacetà Carles Vilajosana (utilitzat per la dreta radical per criminalitzar l’emigració) o les 35 dones assassinades enguany per violència masclista (i la poca alarma social que aquestes morts generen), i et centres a fer un repàs positiu (proper i personal) d’aquest estiu xafogós, sufocant i inacabable, que potser d’aquí a uns anys analitzarem com aquell en què tot va començar a canviar.

El 3 de juny publicaves un reportatge sobre LA BROLLA, un projecte neorural de ramaderia cabruna que vols destacar per l’emprenedoria, el treball comunitari, l’amor per la natura i l’ecologisme que traspua i que demostra com, sovint, els ideals poden esdevenir realitats si de base compten amb unes condicions estructurals que els permetin desenvolupar-se.

El 5 de juny s’inaugurava el nou local de l’Ateneu Popular de Ca la Teia, que s’ha traslladat del carrer de Núria a la plaça de l’Església amb la voluntat de situar-se al bell mig del poble i ampliar la confluència de persones. Et sembla bonic i premonitori que aquell Horitzó que va ser llibreria durant molts anys s’hagi transformat ara en aquest espai on hi tenen cabuda el treball assembleari, les ideologies no excloents, el feminisme, l’art i la creació, la solidaritat i i el compromís, i altres valors que globalment estan en recessió, però que al teu parer continuen sent la base del món civilitzat i de progrés al qual hauríem d’aspirar. Benvingut el nou espai i un brindis per tota la gent que el fa possible. Un altre bon motiu d’esperança!

Entre el 2 i el 5 de juliol la Coral Escriny, de la qual tens la sort de formar part, visitava i cantava a dues esglésies de Viena tot tancant un curs en el qual la formació ha cantat a l’Auditori del Convent de Sant Francesc de Santpedor, al Teatre Kursaal de Manresa, al Palau de la Música de Barcelona, a la Factoria Cultural de Terrassa i al Teatrede Tarragona. Un nou curs en què la progressió musical ha estat molt notòria gràcies el lideratge de Marc Reguant Vila, però també al treball disciplinat individual i col·lectiu dels 66 cantaires, a les responsabilitats compartides per gestionar i fer progressar l’entitat i a la bona sintonia entre els membres del grup. Un bon exemple de l’impacte positiu que tenen el cant coral (per tot el que té d’artístic i comunitari) i la bona gestió de grups.

El 6 de juliol les teves companyes de l’Assemblea Feminista Jerònimes es trobaven a la biblioteca per comentar el llibre “Una aniquilació fallida” de Carlota Gurt, en el que va ser l’últim acte del curs 25-26. Un curs en què l’activitat de Jerònimes s’ha mantingut constant amb el Club de Lectura els primers dilluns de mes; els Cafès Feministes d’algunes tardes de diumenge al local de l’Ateneu; els Cinefòrums amb motiu de 25N o el 8M i les Jornades Feministes que la passada tardor van formar part d’un Cicle Feminista dedicat a les masculinitats i que, com sempre, van aplegar un munt d’activitats obertes al poble. Una Assemblea que promou la trobada, el coneixement, la reflexió, la sororitat, la lluita i la desestigmatització del terme feminisme i dels moviments feministes que interessadament s’han associat a l’exclusió dels homes i a la lluita de sexes perquè a algú (pregunteu-vos a qui?) li ha molestat sempre i li segueix molestant que els avenços socials més grans, del segle XX ençà, s’hagin produït gràcies a aquests moviments que han lluitat i lluiten perquè la igualtat sigui un fet.

I per a la teva sort personal, tot l’estiu ha estat procliu en trobades, concerts i escapades que t’han portat a recuperar paisatges i a gaudir de l’amistat en dies i nits preciosos. Penses amb afecte en la Mercè i el Jaume que et van obrir les portes d’Es Pedrís de Llucalcari i de la seva vida familiar a Mallorca. En la Carme, amb qui vas compartir estudi, mar i confidències a Empuriabrava. En la Pilar i el Toni i la seva casa a Saus, directament responsables de la teva escapada a Sant Martí d’Empúries i de la trobada amb tot el grup del Marroc. I en l’Anaïs, la Blanca i el Dídac amb qui recentment has compartit una setmana a Canet de Mar, on vau fer vida de família i deliciosos sopars a peu de platja.

I recordes el concert Les flors prohibides al Teatre Grec de Barcelona amb les teves filles. Els concerts de Lax & Busto i Joan Dausà al Cabró Rock de Vic i Suu i Joan Dausà al Sons del Món de Roses, gaudits amb la Carme. El concert de Rosario al Festival Camins de Manresa amb l’Anna. La revetlla de Sant Joan amb els amics de sempre. El concert d’aniversari del Cor Teies, a la Plaça Gran de Santpedor. El sopar de dones per la Festa Major. La Caminada de les Ermites per Santa Anna. La sardinada a Ca la Teia amb l’Adriana. El tradicional sopar de mares i filles amb l’Anna, la Carla i la Blanca. El sopar a casa de la Carme i el Carles. Les trobades de germans a Sant Julià de Cerdanyola i a les respectives cases. Esmorzars diversos a la terrassa-jardí de casa. Dinar amb unes excompanyes del Lacetània. Tarda de platja amb la Bet i la seva família. Caminada i esmorzar amb la Roser. Estrena del film “El ser querido” i posterior col·loqui compartit amb el Joan i la Isabel. Dinar amb la Montse i el Pasqual. Caminades amb la Carme i la M.Jesús. Visita a ca la Teresa i el Josep a Arenys de Mar… Llargues hores de joc amb el Dídac (el bebè més feliç de l’univers!) i estones també compartides amb la Rita, l’Artur, el Gerard i el Marc…

I avui, últim dia de temporada de piscina, a desgrat d’aquest magma negre, bullent i viscós que ja fa temps que es congria al món, et sents afortunada per tots els paisatges, experiències i amics que aquest estiu llarguíssim i ofegador t’ha procurat. Tant de bo, en el futur, no l’hàgim de recordar com el pròleg d’un malson que feia temps que es covava i que no vam saber aturar, immersos com estàvem en l’alegria immediata de viure.

Fotografies: Mariàngels Casanovas Iglesias