Aquest primer de novembre, diada de Tots Sants, t’han acompanyat alguns dels morts que habiten en tu.

A la vida política, l’autoanàlisi i l’autocrítica són tan catàrtiques i imprescindibles com a la vida personal.

De nou reflexiones sobre cinema, segurament perquè la ficció et salva d’un moment històric que et desespera. En aquesta ocasió parles d’un clàssic, “Saturday night fever” de John Badham (1977), un film del qual has canviat la percepció.

Comparteixes aquests apunts sobre la pel·lícula “Cinco lobitos”, que recentment ha arribar a les cartelleres, perquè no passi per alt. Òpera prima de la jove directora basca Alauda Ruiz de Azúa i brillantment interpretada per la inigualable Laia Costa, juntament amb Susi Sánchez, Ramon Barea i Mikel Bustamante. Ja és hora de tornar a omplir les sales de cinema!

Una novel·la sobre la importància de la memòria individual i col·lectiva. Una descoberta històrica recent a Manresa. I el lligam invisible entre un pare i una filla…

8 de març de 2022, jornada reivindicativa per tot allò que encara no s’ha assolit i festiva perquè cada vegada més persones s’afegeixen al “ja n’hi ha prou”.

Mentre la pandèmia del Covid-19 no s’acaba d’acabar, apostes per seguir vivint sense por.

Mentre ens anem fent conscients dels patrons culturals patriarcals que impregnen el món i de la violència que generen, continua sent necessari celebrar cada 25 de novembre el Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones.

Un article d’aproximació a la figura del pare, recentment traspassat. Enyorança i records que ajuden a pair la seva absència.

En un món cada vegada més sorollós, on la majoria de la població no és conscient de la contaminació acústica que ens afecta, un grup de persones us heu hagut de convertir en activistes per intentar aturar el soroll persistent i molt molest de les avionetes de l’empresa Saltamos que opera a l’aeròdrom Barcelona-Bages de Sant Fruitós.

L’acord dels governs català i espanyol per a l’ampliació de l’aeroport del Prat t’ha omplert de ràbia i tristesa perquè ignora el canvi climàtic i aprofundeix en la vella política depredadora que ens ha portat on som.

Res ni ningú no ens pot prendre la joia de viure. Interessant recordar-ho en aquests temps de pandèmia, quan és fàcil deixar-nos endur per la por, la incertesa o la tristor.

Després d’una setmana terrible plena de violències exercides en l’àmbit familiar contra criatures indefenses, reflexiones sobre aquesta xacra social que castiga especialment dones i criatures.

La mort de Franco Battiato i dos aniversaris dolorosos han desencadenat una onada de records i apunts sobre les hores plenes, les hores plàcides i les hores greus que teixeixen la nostra existència.

El concert de Clara Peya sobre el seu darrer disc “Perifèria”, a més d’aportar-te una xutada d’alegria, força i optimisme, et va conduir a reflexionar sobre altres perifèries. Per exemple les referides a les comarques rurals de Catalunya, a les quals no es consulta i s’encoloma projectes que beneficien a determinats lobbys.