Dones mal estimades

Constates que a Danielle Gouze, Jacqueline Lee Bouvier, Sofia de Grècia, Hillary Rodham  i Diane Spencer, el fet de ser dones intel·ligents, cultivades, atractives i capaces i haver esdevingut  companyes i mares dels fills dels primers dignataris (allò que anomenen les primeres dames)  de França, els Estats Units,  Espanya o el Regne Unit, no les va deslliurar del sofriment emocional  que han patit legions de dones de tots els temps, causat per les infidelitats dels seus cònjuges, en aquest cas, François Mitterrand, John F. Kennedy, el rei emèrit Joan Carles de Borbó,  Bill Clinton  i  el príncep Carles de Gal·les.

Així mateix confirmes que, entre bastidors de les històries d’aquestes cèlebres dames, hi ha  la història de les altres, les dones amants, el tercer vèrtex del triangle,  sovint igualment intel·ligents, cultivades, atractives i capaces, però triplement desgastades per estimar un home en la clandestinitat, per la invisibilitat a què això les sotmet i per l’estigma social que suposa. I penses, per exemple, en Anne Pingeot, la historiadora d’art francesa, comissària del departament d’escultura del Louvre i del Museu d’Orsay, durant 33 anys  amant secreta de François  Mitterrand i mare de la seva filla  Mazarine;  en Marilyn Monroe, l’actriu estatunidenca esdevinguda un dels sex simbol més importants del segle XX, la prematura mort de la qual, no se sap si per suïcidi o assassinat,  està vinculada  a John F. Kennedy amb qui mantenia una relació; o en Camille Claudel, l’escultora francesa, col·laboradora, model, musa i amant d’August Rodin, el qual  no va voler deixar la seva dona per casar-se amb ella,  i que va viure els darrers 30 de la seva vida reclosa en un manicomi a causa de les seves crisis nervioses.

I verifiques que,  lluny dels personatges cèlebres, han existit i existeixen dones de qualsevol condició social que viuen històries d’amor,  a vegades molt llargues, amb homes casats que els han promès una i mil vegades que se separaran de la seva dona legal i que acaben no fent-ho perquè trencar una relació afectiva d’anys és costós des de tots els punts de vista (afectiu,  familiar, econòmic i social).

I t’adones que a la legió clàssica (per sort, les coses estan canviant!)  d’esposes d’homes infidels,  patidores solitàries de gelosies, enuig, ira, pèrdua d’autoestima, mofa social etc, hi ha diferents tipus de comportaments que permetrien classificar-les en:

1. Ingènues: senten tanta admiració i devoció pel marit que no els ha passat mai pel cap que ell pugui ser-los deslleial.
2. Cegues i sordes:  s’ensumen que el marit tira la canya a altres dones i s’estimen més no saber-ho. Això els permet viure amb una aparent tranquil·litat el seu rol social d’esposes feliçment casades. No es cansen de repetir al seu home quant l’estimen i que no sabrien com fer-s’ho sense ell.
3. Maternals: estimen profundament el seu company  i, coneixedores de la seva conducta,  la perdonen una i altra vegada i en diferents contextos, amb l’autoengany que els homes són promiscus per naturalesa o molt gelosos de la seva llibertat. El seu amor “maternal” les empeny a accentuar les pròpies habilitats per fer-se “imprescindibles” a ells.
4. Estil Lady Di: reconeixen obertament la infidelitat masculina i hi planten cara amb decisió. S’arreglen, accentuen els propis encants i flirtegen per engelosir els cònjuges i mostrar-se guerreres davant llurs amants.
5. Estoiques: poden haver passat per estadis anteriors i no se n’han sortit. S’han plantejat moltes vegades de plantar-los i separar-se, però per diferents circumstàncies han decidit no fer-ho. Conviuen amb aparent indiferència amb la condició adúltera dels seus marits.
6. Exdones fidels: normalment han arribat a la condició d’ex- perquè el marit les ha deixat a causa d’una altra relació. Però la història amb ell va quedar entreteixida amb tantes renúncies i sofriment, que se’ls fa molt difícil d’assimilar la nova situació. És per això que es resisteixen a trencar el lligam emocional  amb l’antic amor, amb la secreta esperança que ell acabarà tornant.

I et rebel·les davant aquest funcionament  social  establert, que embolcalla de romanticisme les pulsions sexuals,  és comprensiu amb la desimboltura promíscua dels homes (mentre castiga el mateix comportament en les dones) i ha inoculat de tal manera el cervell femení que quan un mascle és infidel,  la  muller traïda, en comptes d’enfadar-se amb l’home que li està sent deslleial, ho fa amb la dona que pretesament (habitualment és a l’inrevés) l’ha seduït.

I penses que no hi ha dret que qualsevol ésser humà, sigui dona o home, hagi de ser objecte de comportaments abusius en  l’àmbit  afectivo-emocional, ni que es qualifiqui de “digne” el capteniment  de tantes dones (Danielles,  Jacquelines, Sofies, Hillarys….) que opten per aguantar estoicament al costat d’un company a vegades sexualment compulsiu, narcisista i faldiller,  que no les estima.

I advoques per una societat igualitària on  la monogàmia i el matrimoni deixin de ser sacralitzats, on els humans s’aparellin quan vulguin i amb qui vulguin però sense traïcions, i on homes i dones deixin de comportar-se, també en el camp amorós, com a dominadors i víctimes.