T’assabentes que la llibreria L’Horitzó (Santpedor, Plaça de l’Església) es traspassa i et sap molt greu. No només perquè en coneixes els propietaris i les circumstàncies que els han abocat a aquesta decisió, sinó perquè, en el present moment històric, cada vegada que un petit comerç tanca portes i un pagès o petit emprenedor abandona la seva activitat perquè no li surten els números, la pèrdua que es produeix va molt més enllà de les persones individuals. La crisi del petit comerç, dels petits emprenedors i de la pagesia s’emmarca en un moviment social de globalització i deslocalització d’activitats i serveis que es va iniciar a finals dels segle XX, que es va aprofundint en aquest primer terç del XXI i que està comportant profunds canvis socials.
La vida és etern moviment, ho saps, però hi ha derives socials, fruit d’acords superestructurals, que no sols no afavoreixen la vida de les persones sinó que alteren el bon ritme de les societats. I aquí estem. Engreixant porcs de manera industrial per al mercat asiàtic i deixant a la cuneta els petits productors locals que mica en mica han d’anar plegant. Important productes i aliments d’altres països que han desbancat les indústries i la pagesia locals. Substituint el comerç de proximitat per centres comercials seus de grans franquícies, que enlluernen amb les seves ofertes i productes variats. Amb l’afegitó de la competència deslleial del comerç online, que es basa en propostes atractives i preus baixos rere els quals s’amaga tot un món de sobreexplotació.
Cinquanta anys enrere el centre històric de Santpedor era un entramat de petits comerços que no només abastien de productes la població, sinó que constituïen el centre neuràlgic de la vida social del poble. Per posar alguns exemples, en el teu record a la Plaça Gran hi havia dues botigues de queviures, Cal Paraire (a l’entrada del carrer del Dr. Jaume Ferran) i Cal Pelut (on avui hi ha el restaurant La Panxa); el forn de pa de Cal Taró (afortunadament encara operatiu) i Cal Barba, on hi havia hagut una fusteria. Al carrer de Santa Maria hi havia el mercat del Born, amb tres o quatre carnisseres, el peixater i les verdulaires; el forn de pa de Cal Grandet (a la cantonada del carrer de Sant Isidre i que més endavant es traslladà al carrer del Passeig); l’estanc de Cal Xacó, encara operatiu; la cansaladeria de Cal Coi (on avui hi ha l’agència d’assegurances MAPFRE); el Cinema Sampedor i la sastreria Pérez (que feia cantonada amb el carrer d’Àngel Guimerà).
FOTO: Arxiu Xavier Codina Balletbò
A la Plaça de l’Església, allà on la llibreria L’Horitzó tanca portes aquest 30 de març, hi recordes la botigueta de roba de Ca la Pequenya, on avui hi ha L’Elegància; la botiga de gra cuit del Marcel·lí Soler i la seva dona, coneguda com Ca les Bessones, molts anys més tard substituïda per la botiga d’esports Valmont, a l’entrada del carrer de Sant Isidre; la botiga de queviures de Ca l’Estevet, més endavant ampliada a petit autoservei (Benasat); la botiga de queviures de la Rosa Xerraire, que posteriorment acollí la botiga de roba infantil Doima; El Dau, una altra botiga de roba per a canalla, des de fa pocs mesos reconvertida en la vermuteria El Mussol i, ja a l’entrada del carrer de Sant Pere, la fusteria regentada pels germans Pere i Daniel Bosch. Antigament (tu no ho recordes) també hi havia hagut un negociant de cereals (el Peret Gurdí)* i un taller mecànic a sota de Cal Becainó*, al costat o al lloc on avui hi ha l’agència immobiliària Habitatges Santpedor.
FOTO: Arxiu Josep Carrió Sala
L’immoble que hi ha entre l’antic Autoservei Benasat i el carrer Sant Isidre, que els darrers decennis ha acollit L’Horitzó, és encara conegut com a Cal Joan Catiu pel seu parentiu amb els Catiu del carrer Ample. Joan Ferrer Bertran i la seva muller Maria Puntau Expósito, els avis dels actuals propietaris de la llibreria, durant anys hi van regentar una petita taverna on també despatxaven vi a granel. El seu fill Modest Ferrer Puntau a finals dels anys 60 hi construí els actuals habitatges i substituí l’antiga taverna pel Bar Modest que portà conjuntament amb la seva dona Caterina Comas Playà fins a finals dels 70. En aquell moment tancaren el bar i els baixos de l’edifici es reconvertiren per acollir l’única oficina de la Caixa de Pensions que hi havia al poble i una petita papereria, el primer L’Horitzó, que seguí regentant el matrimoni Ferrer-Comas. Posteriorment, quan la Caixa traslladà la seva oficina al carrer Àngel Guimerà, la primitiva papereria s’amplià i modernitzà i passà a ser regentada pel fill del Modest, Jordi Ferrer Comas, i la seva dona Maribel Font Casas, mentre que l’espai que havia ocupat l’oficina bancària esdevingué dues vegades fruiteria (Fruiteria La Plaça) i actualment acull l’agència de viatges Grigol Tours.
FOTOS: Arxiu Josep Carrió Sala
El bar del Modest va ser sempre un centre de reunió social. De petita cada diumenge hi anaves a buscar un “cortado”, un gelat de nata servit enmig de dues galetes que degustaves amb satisfacció. Moltes famílies hi anaven a fer el vermut i a menjar els boníssims calamars a la romana que feia la Caterina. Els homes hi jugaven a cartes i al dòmino i quan eres adolescent hi anàveu a escoltar discos i a jugar amb les màquines recreatives. Posteriorment, quan vivies al carrer Santa Maria la papereria del Modest i la Caterina esdevingué el teu quiosc de proximitat, i quan vas viure a la Plaça de la Pau i al carrer Francesc Macià, L’Horitzó del Jordi i la Maribel fou la teva papereria-llibreria de referència. El petit comerç de poble i de barri té això, és molt proper, i les persones que el regenten a més de proveir-te del que necessites acaben sent les teves amigues.
El dia 30 seràs fora i a la tornada se’t farà estrany que L’Horitzó hagi tancat portes. Vols desitjar molta sort a la família i dir-los que el seu esforç no ha caigut en sac buit. Tots hem gaudit de la seva professionalitat i del seu tracte proper. Sense ells, sense aquesta llibreria-papereria-quiosc-botiga de regals, Santpedor perd un actiu important. Gràcies per fer-nos la cultura més propera.
** Vegeu la pàgina 6 de Noms, renoms o mots de les cases del casc antic de Santpedor, un recull fet per Ernest Falip Pujol, que m’ha acompanyat en els records.
PS: Imperdonable que no hagis recordat la Rellotgeria Castaño que fins que els seus propietaris es van jubilar va tenir botiga a la Plaça de l’Església, al costat d’on avui hi ha la vermuteria. La memòria ens juga aquestes males passades i per això és tan important de fixar-la per escrit. Igualment sembla que després de Ca la Pequenya i abans de L’Elegància, la botiga la van portar per un temps el Diego i l’Amalia, que tu no recordes. Gràcies a les lectores que ho apunten.
Ja vaig trobar a faltar les xerrades amb el Modest quan ens va deixar.
I ara trobaré a faltar les xerrades amb el Jordi i la Maribel.
Per mi l’Horitzó era com a casa…
Novament felicitats pel teu escrit👏👏
Els trobarem a faltar i mooolt!!!
Mariàngels,
Has fet un recorregut ben exhaustiu pels carrers que porten de la Plaça Gran a la Plaça de l’Església. Recordes que a l’edifici que hi ha al costat del de la vermuteria El Mussol, hi penjaven els fotogrames i els cartells del cine de la carretera? Així el diumenge podies triar anar a un cinema o a l’altre. I a ca la “Pequenya” abans de l’Elegància hi havia hagut una parella que van començar a vendre roba al carrer Pons Grau i que posteriorment van muntar el negoci aquí, es deien Diego i Amalia.
Trobaré a faltar anar a buscar el diari a L’Horitzó i comprar articles de papereria o llibres, a casa ara ja en diem a Cal Jordi i la Maribel. Trobaré a faltar fer petar la xerrada amb ells que amb la seva bonhomia i paciència han atès sempre tan bé a tothom.
Llegint aquest relat he tornat mentalment a la meva infantesa.
Actualment tot ha canviat molt i com dius moltes de les botigues han tancat. És una llàstima ja que un poble amb comerç al seu nucli fa que sigui viu!!!
En aquests petits negocis, s’hi troba el caliu de les persones i la proximitat on es pot parlar de tot com si fóssim una mateixa família.
Ho trobarem a faltar per la part que ens toca amb el Jordi i la Maribel però a la vegada els desitjo de tot cor que la nova vida que començaran els vagi tan bé com els ha anat fins ara.
Per una altra banda agrair-te aquest escrit, Mariàngels, està molt bé.
Gràcies pel teu escrit, com sempre entranyable i ple d’humanitat.
Trobaré molt a faltar L’Horitzó, fer la xerradeta amb el Jordi i la Maribel cada vegada que hi anava, a comprar, encarregar un llibre….
Sant Jordi sense L’Horitzó se’m farà estrany.
Em sap molt greu que tanquin, i més, abans del que tocava i pel motiu que ho fan.
Sempre els portaré al cor.
Bons records, tan bons que a vegades entristeixen… sembla com si abans tot fos més familiar, més teu…
Gràcies, Mariàngels, per compartir aquestes vivències!
Gràcies, per les teves boniques paraules. Ens has apropat bons records, i també adonar-nos que no anem gaire bé si no reaccionem per mantenir els espais de comunitat que anem abandonant. El món canvia i espero que sapiguem trobar com recuperar aquests espais de trobada.
Una pena, sí.
Gràcies, Mariàngels.
Molts records, moltes portes que es tanquen… i que, malauradament, no es tornen a obrir.
I encara falta la rellotgeria Castaño, que va ser molts anys a la Plaça.
Gràcies
I moooltes xerrades amb el Jordi i la Maribel. Gràcies.
Que bonic recordar aquells anys, quan totes les botigues omplien el poble de vida, especialment de tot el recorregut de la llibreria L’Horitzó.
Gràcies Mariàngels!
Felicitats Mariàngels per aquest article, que m’ha portat a molts records de la meva infantesa. Cert és que, com tu bé dius, la vida és etern moviment i poc hi podem fer. Però mai hem d’oblidar d’on venim, i el que ens ha construït com a persones. Els llocs, les botigues, els carrers de Santpedor. Gràcies de nou per aquesta finestra que ens obres regularment, sempre a coses que ens acosten i ens toquen molt endins. Bon dia.
francesca
Bonito y evocador artículo. Es un placer leer una buena crónica ¡Te felicito!
Debemos cuidar las raíces del árbol que en su día nos dio buena sombra , y que ahora las da a otros.
Volver a recorrer los 70 desde tu escrito ha sido un goce. Gracias
Conozco personalmente a Jordi y Maribel, les deseo todo lo mejor y espero verles.
També al nostre poble, Arenys de Mar, fa pocs mesos va tancar l’emblemàtica llibreria Setciències, tot un referent des del 1979 quan en Joan Dulsat i la Montse Mas la van inaugurar. És evident que arreu hi ha aquest despoblament del petit comerç, un despoblament que les institucions no tenen eines suficients per aturar… Els joves ja no tenen records com els que expliques, M.Àngels, i com que no els han viscut tampoc els reivindiquen. Una llàstima!
Gràcies, Mariàngels, quina sort que tenim de poder llegir totes les vivències del poble, tan ben explicades. També trobaré a faltar poder anar a buscar material a L’Horitzó.
Quins bons records, Mª Àngels, a veure si anem recuperant aquests espais de convivència que ens han fet passar tantes bones estones.
Desitjo a la Maribel i al Jordi que gaudeixin molt d’aquesta propera etapa amb salut i felicitat, juntament amb els seus fills tot i que els trobarem molt a faltar a L’HORITZÓ.
JOAN I Ma.CARME
Gràcies, Mª Àngels, pel teu article història i memòria del poble que va canviant sense que ens n’adonem.
Trobarem a faltar la llibreria de la plaça, i sobretot la simpatia i bon tracte del Jordi i la Maribel, als quals els desitgem el millor per la nova etapa que comencen.
Maria Jesús i Mario
Gràcies Mariàngels pel teu escrit, com sempre interessant i que ens porta bons records. No et cansis d’escriure.
Només recordar-te que abans de la botiga de gra cuit de la Roseta hi havia la Cansaladeria del Brossa (Pere-Jepet), fins que es van traslladar al carrer del Vall.
I molts anys abans una botiga de roba i merceria, Ca la Tereseta del Vapor, que després es van traslladar a Sallent “Cal Mocadorets”.