Quan els confins comencen i acaben a casa…

Fins al novè o desè dia d’aquesta clausura forçada,  no has aconseguit  posar ordre a la teva nova manera de viure. Tot i que les experiències anteriors sempre t’havien fet pensar que eres una persona acomodable, que s’adaptava fàcilment  a les noves situacions, sembla que en aquesta ocasió has necessitat un període d’adaptació relativament llarg. Avui, però, has decidit abandonar les males praxis (sobretot la de deixar transcórrer bona part del dia entre mems, vídeos, tota mena de missatges i massa dosi de notícies) i agafar les regnes de la teva nova quotidianitat.

En primer lloc, has optat per canviar els mobles de lloc, una pràctica que les teves filles dirien que no és nova, però que en aquesta ocasió no ha estat fruit del caprici sinó de la necessitat. Des que, per evitar de contraure aquest maleït COVID-19,  la reclusió a casa és pràcticament total, has deixat de nadar,  caminar i practicar ioga, cosa totalment contraproduent. La primera setmana vas aprofitar per pintar les portes de la terrassa del davant, les més castigades pel sol, i això ja va suposar fer treballar una musculatura ordinàriament inactiva. Però d’ençà que la pintura es va acabar i el #JoEmQuedoACasa total va fer difícil poder aconseguir-ne més,  el cos et demana una mica de mobilitat i, de les tres activitats físiques que habitualment realitzaves, només el ioga et sembla susceptible d’una bona pràctica dins de casa (per més que un amic t’hagi suggerit que al teu pis, estant sola, s’hi poden fer curses!). Així, doncs, has habilitat al menjador-sala d’estar un espai una mica ampli per col·locar-hi una catifa adequada i uns coixins, la qual cosa t’ha obligat a moure el sofà  i canviar  de lloc i d’orientació altres mobles. El resultat és força heterodox, però francament útil per a aquesta situació d’emergència.

En segon lloc, has aprofundit en les restriccions a la informació per poder sobreviure a aquesta pandèmia des del punt de vista psicològic. Ara et lleves i ja no engegues la ràdio com feies abans, ni la televisió, perquè si no haguessis pres aquesta mesura profilàctica, el coronavirus t’hauria caigut a sobre, hauria infectat les teves neurones i t’hauria contagiat d’angoixa, de malestar i de por. Així, doncs, el teu aïllament és doble: físic per no contreure la malaltia i mental per evitar aquell malestar més subtil que s’apodera del teu cos  i acaba sortint d’una forma o altra. Prefereixes dir-te obertament que no et convé entrar en pànic  i convertir-te, com t’ha passat aquests dies, en una fan  de la música tradicional coreana, genial  per a relaxar-se, meditar o dormir.

En tercer lloc, has intentat posar una mica d’ordre, una espècie de nova rutina, a les activitats diàries. No ets gaire, més aviat gens, d’horaris espartans quadriculats i inamovibles, però la total anarquia en un àmbit absolutament confinat tampoc no et feia sentir bé. Així, doncs, talment els nostres presos polítics quan expliquen que cal mantenir-se actius, eixorivits i en forma, t’has ensenyorit de la teva persona, l’has obligada a vestir-se i empolainar-se cada dia (mai a la vida no havies fet tantes videotrucades!), has netejat bé tot el pis i has establert un règim, mitjanament flexible, d’activitats que t’és permès de poder realitzar.

Arribats a l’onzè dia del confinament,  t’adones que amb el ioga no n’hi ha prou i que el cos et demana caminar, i decideixes emprendre un circuït per dintre a casa que comença al menjador, passa per la cuina, recorre el llarg balcó del davant d’anada i de tornada, retorna a la cuina, enfila pel passadís interior fins a sortir a la terrassa del darrera, a la qual fas dues voltes, per tornar via rebedor a la sala d’estar-menjador. Descobreixes que quan fa un quart d’hora que repeteixes el circuït et comences a sentir bé i que pots fer-lo l’estona que calgui. Així, doncs, talment la nedadora que no pot endinsar-se a la mar i s’exercita en l’espai limitat d’una piscina, poses Horses de la Patti Smith (és bon moment per recuperar música que feia temps que no escoltaves) i vas caminant pel perímetre del teu habitatge una hora seguida,  i com que a cada volta surts dues vegades a l’exterior, pots veure el cel i els núvols, pots sentir l’escalfor del sol i la frescor del vent, pots percebre el perfum de les plantes i adonar-te que, tant a la terrassa com als camps circumdants, la primavera ha esclatat, totalment aliena a aquesta crisi que afecta els humans.

Fotos: Mariàngels Casanovas