Tornes a casa quan la calor comença a donar treva. Agradositat de recuperar a poc a poquet els espais propis: la blanca serenor de les parets, l’oceà del cel finestrals enllà, els objectes personals, els racons de lectura, la terrassa tan agradable… Com cada darrera setmana d’agost experimentes l’enyor de l’estiu que declina. És una nostàlgia dolça de la llum que anirà minvant, de la llibertat (a punt de finir) de viure en la improvisació i sense horaris, i dels dies compartits amb les filles a mar.

Enguany les vacances familiars han comptat amb la presència novella del petit, nascut el passat mes de desembre, que ha capgirat els vostres costums estivals. La suavitat de les hores mandroses d’altres estius ha donat pas a l’ordenada i inesgotable energia que, especialment la mare, ha de desplegar aquests primers mesos. L’infant passa a ocupar l’espai central de la vida adulta, marcant-lo amb els seus ritmes de son i vetlla, d’alimentació i joc. És només en els lapses restants que hom intenta fer la vida que portava abans. Sortosament el temperament del nen us ha permès anar cada dia a la platja (en horaris solars menys perillosos), passejar i complir amb els vostres rituals estivals. Amb la contrapartida que el bebè desprèn una tendresa i una felicitat que ho omplen tot!

Aquesta intensíssima primera etapa del net et recorda el no menys intens període final dels seus besavis. Els dos extrems de la vida units per l’absoluta dependència que tenim dels altres! Amb l’enorme diferència que mentre els cuidadors afronten el temps primer amb alegria i il·lusió (les criatures van creixent en tots sentits i el seu procés de maduració resulta gratificant), l’etapa última és viscuda per tothom amb feixuguesa i un punt de tristor a causa de la pèrdua contínua (de vigor, d’autonomia i a vegades de consciència dels ancians). Dos moments vitals, però, que ens vinculen enormement a les persones i que una societat sana no hauria de menysprear (sobretot en el cas de la senectut).

Intueixes (els teus germans també en tenen la certesa) que a la teva mare la presència d’aquest besnet li hauria insuflat uns mesos més de vida, i que les relacions intergeneracionals, per molt ignorades i proscrites que siguin en una societat cada vegada més egoista, tenen un valor importantíssim per al benestar individual i col·lectiu.

La literatura (els artistes sempre mostren una clarividència que va més enllà del comú) ho reflecteix a bastament. Gairebé totes les novel·les que has llegit aquest estiu insisteixen en la importància d’aquests vincles entre generacions. A “Si una família” d’Alba Dalmau la protagonista, una hostessa de vol que trenteja (Paloma), teixeix unes relacions interpersonals atzaroses i importantíssimes on hi juga un paper central la seva relació amb la Simona, una vella que no és de la família però a qui visita setmanalment a la residència on habita. A “Només terra, només pluja, només fang”de Montse Albets, la protagonista (Maria) acaba guarint el seu profundíssim dolor per la mort d’un fill de quatre mesos amb l’acompanyament silenciós i persistent del vell i malalt Jaume, el veí de la casa de pagès veïna. A “L’acabadora” l’autora, Michaela Murgia, desenvolupa una ficció per parlar de la maternitat d’elecció a partir d’una nena de sis anys (Maria Listru) que neix per segona vegada quan la Tzia Bonaria, una dona que per edat quasi podria ser la seva àvia, es fa càrrec d’ella com a figlia dell’anima. I el segon viatge a “Metamorfosi” de Míriam Cano (el llibre que vas ressenyar el mes passat) és joiosament intergeneracional perquè l’autora hi acompanya un grup familiar d’àvia, filla i neta.

En temps de crisi profunda (el planeta fagocitat pel capitalisme, els valors democràtics en entredit i la bèstia negra en continu ascens) penses que és més important que mai superar les relacions superficials i cosmètiques afavorides pels avenços tecnològics (xarxes socials, intel·ligència artificial…) i apostar pels vincles interpersonals intensos, com més amplis millor. Perquè si alguna cosa has après del final de la vida dels teus pares i de l’inici vital del teu net és que, un cop garantits els drets bàsics d’alimentació i salut, no hi ha millor cura i aferrament ni font més gran de saviesa, afecte i humanitat que els vincles que establim amb persones de totes les edats.