Hi havia una vegada… un temps, al segon decenni del segle XXI, en què una novel·lista britànica molt reconeguda va decidir publicar un llibre de memòries que mai no s’havia imaginat que escriuria.
L’autora del llibre, Maggie O’Farrell (Coleraine -Irlanda del Nord-, 1972, resident a Edimburg -Escòcia), ha explicat que mentre es documentava per escriure una novel·la històrica (que publicaria posteriorment) va sentir la necessitat d’aquesta escriptura autobiogràfica, que se li imposà a la de la ficció en què estava immersa sense tenir la certesa de si al final s’atreviria a publicar-la.
Sortosament el llibre va veure la llum el 2017 amb el títol original de “I am, I am, I am: seventeen brushes with death”, traduïda al català per Marc Rubió Rodon amb el títol de “Visc, i visc i visc”, una peculiar autobiografia bastida a partir del relat de disset episodis en què la vida de l’autora va perillar o va estar a punt d’escapar-se-li entre els dits. Tal vegada la immersió en la vida i la mort de personatges històrics que posteriorment ficcionaria, la d’Agnes Hathaway a Hamnet publicada el 2020 (la versió cinematogràfica de la qual s’ha estrenat aquests dies) o la de Lucrezia de Mèdici a El retrat de matrimoni publicada el 2022, la van conduir a reflexionar sobre les seves pròpies vivències i sobre la vulnerabilitat i fragilitat que pesa sobre tots els humans, contínuament exposats a l’atzar i a la mort malgrat els avenços científics i tecnològics de què tant ens vantem.
El llibre es llegeix amb veritable interès, no només per la connexió que establim amb tot allò que l’autora ens vol explicar de si mateixa, sinó també per la seva habilitat narrativa. Estructurat com els seus llibres de ficció sobre la base de freqüents salts temporals, cada episodi vital és un capítol que pren un òrgan del seu cos com a referència, i és als dos capítols finals que assistim narrativament parlant a dos clímax del que ha estat la seva vida, des que una circumstància de la infantesa va determinar que es convertís en escriptora, fins a les dures circumstàncies del present que l’han convertida en una adulta temperada i resilient.
Una selecció d’episodis viscuts a diferents parts del món i en diferents moments personals, marcats per la mala sort, la temeritat, el vitalisme i el fet de ser dona enmig d’unes estructures socials patriarcals.
M’he abstingut volgudament de fer espòiler de cap situació narrada, perquè sé que llegireu (si no ho heu fet ja) amb avidesa i delit aquests papers on la matèria literària forma part de la biografia de l’autora, i on la recurrent proximitat de la mort genera l’efecte de fer-nos estimar la vida.
La traducció catalana de “Visc, i visc i visc” la trobareu a L’Altra Editorial i ja va per la cinquena edició.
Conte contat, conte acabat i ja m’explicareu si us ha agradat .
De moment, moltes ganes de llegir-lo. Ja em va agradar molt “El retrat de matrimoni” i la teva ressenya em motiva molt a llegir aquest. Gràcies…