Mirar el món amb filtre lila

Literalment  et vas engolir el llibre Soc feminista i no ho sabia d’Ariadna Oltra. El vas comprar per Sant Jordi per regalar-lo a les filles, però no et vas saber  estar de llegir-lo abans de donar-los-el.  És un text fàcil i efectiu, en primera persona, amb capítols curts, que parteix de  la revelació que va tenir la periodista, entre biberó i biberó del seu segon fill, quan un munt de sensacions, desitjos, emprenyades i paraules que eren dins seu de feia temps van prendre forma i li van fer obrir els ulls respecte a la seva filiació feminista.

Recordes perfectament el teu clic personal  -ella ho anomena així- a la causa de la igualtat de la dona. Eres menuda  i anaves sovint amb la mare a casa dels avis materns. Era un espai femení regentat per l’àvia i la tieta fins al moment  que arribava  l’avi, un home adust i autoritari, a qui tots  tractaven amb respecte i por. Tot canviava quan ell travessava la porta. La xerrameca i els riures eren substituïts, al crit de  corre que ve l’avi, per una activitat frenètica destinada a servir-lo i aconseguir que com més aviat millor tornés a abandonar la casa. Això succeïa a la dècada dels 60,  en ple franquisme,  i estàs segura que aquella  imatge del patriarca esquerp i poc amable, servilment envoltat de dones submises, va ser determinant  perquè pocs anys més tard et conjuressis a lluitar per la causa feminista.

Soc feminista… repassa, a la primera part (Ressignificant-me), moments personals que han pres un altre significat  d’ençà que Oltra mira el món amb filtre lila: el desigual repartiment de tasques domèstiques a casa dels pares malgrat que tots dos  treballaven; el desagradable comentari a la mare conductora  per part d’un usuari  masculí  a la carretera;  la interiorització, a ran dels crims d’Alcàsser, del missatge que les noies soles han de patir i témer per la pròpia vida si surten a la nit a divertir-se; la incomoditat experimentada quan li van dir frígida en una discoteca simplement perquè no volia lligar… Un munt d’anècdotes en què totes les dones  ens hi podem reconèixer  perquè, malgrat viure en el millor dels mons possibles,  la cultura masclista ho impregna tot.

La segona part del llibre (Ressignificant-nos) continua repassant   la pròpia vida però en situacions més socials: la maternitat i la seva incidència en la professió;  l’esclavatge de la imatge;  ser el blanc de mirades masculines (Mirades humides, que travessen, que et despullen. .. Mirades que condicionen, mirades que fan por); homes refregant-se o directament  tocant dones al metro; moments àlgids de masclisme com quan Justo Molinero en un plató de televisió, en directe, li va etzibar que es girés per veure quin cul tenia; l’arribada del #MeeToo i la seva importància per desvetllar consciències; la crònica del 8M de 2018…  Episodis tots que desemboquen en una tercera i última part  (Sóc optimista) en què manifesta voler una societat igualitària perquè un món amb millors condicions per a les dones serà, innegablement, un món millor per als homes, també.

La gran aportació de Soc feminista i no ho sabia, penses, és justament  l’aposta per compartir aquesta descoberta tan tardana de l’autora. Cal no oblidar que Ariadna Oltra va néixer l’any 1979, va anar a la universitat i és una reconeguda periodista de televisió.  Segurament caldria reflexionar què va passar en aquesta generació de la transició, en la cultura de la qual  la consciència feminista no era “mainstream”.  D’altra banda, l’accessibilitat del seu missatge, que pot enganxar molts lectors i lectores,  tal vegada  sigui la porta d’entrada  a reflexions més complexes.

Deixes per a una propera entrada allò que a tu t’ha suggerit: cal adonar-se de les actituds masclistes de què fem gala les pròpies dones, com a pas necessari per erradicar-les i educar en la igualtat!